Equilibri i gol de José Enrique. Mínim avantatge al descans

26 anys després Castelldefels i Can Vidalet tornaven a creuar els seus camins en partit oficial, fent-ho per primer cop, encara que pugui semblar difícil de creure, al Municipal d'Els Canyars. Els onze precedents anteriors s'havien dirimit sobre la terra de la nostra enyorada Via Fèrria.

Andrés González va presentar dues novetats respecte a l'onze que va formar d'entrada a Rubí, entrant-hi Tenorio i Aleix Díaz en detriment del sancionat Juanito i de Kike Ramírez. Amb ambient a les graderies, fent bona la crida efectuada pel club, el matx va començar amb rauxa, i de fet ja als 40 segons José Enrique, després d'una molt bona recuperació de Naoufal, va disposar d'una bona opció per a buscar la porteria d'Iván Casado, en dos intents, sense poder-la aprofitar en bona posició. El Can Vidalet va acceptar el repte, i amb la personalitat pròpia d'un equip capdavanter va respondre tot volent la pilota i apostant per un joc combinatiu que generésdesequilibri des de les 'ales', apostant primordialment per l'esquerra, amb l'extrem Saliou molt actiu durant els primers 45'. Això va derivar en què ja als primers 15-20' el nostre equip es veiés obligat a defensar amb concentració les accions a pilota aturada, sobretot el bon grapat de córners forçats pels blanc-i-blaus. 

Tot i no tenir massa la pilota, i a diferència d'altres dies, la UEC no se sentia gens incòmode en aquest 'guió', sobretot perquè disposava igualment d'espais per a poder fer mal en transició. I al 22' va arribar el gol. Un acció molt ben 'teixida' entre Naoufal -recuperació-, Aleix Díaz -gran canvi d'orientació esquerra-dreta- i Pedro Bilbao -control, desequilibri i excel.lent passada de la mort des de l'extrem dret-, la va completar en gol José Enrique per a 'signar' la seva 12a diana 24-25. Magnífica execució coral.

Els de Fran Rubio van acusar durant uns minuts el gol rebut davant un Castelldefels ben plantat, mostrant-se però un pèl més profunds als 8' previs al descans, minuts en què van dur a terme els seus primers apropaments més signficatius que no pas perillosos a la porteria de Moreno. L'ex groc Enric Vega (38'), qui va rematar un pèl forçat, ben exigit per Moreno i des de la dreta de l'àrea, una bona passada interior, i Carles Güell (43'), qui en bona posició, un xic més enllà de la corona de l'àrea, va enviar un potent xut als 'núvols', en van ser els protagonistes. Al descans, 1-0. 

El Can VIdalet intensifica el seu domini. El Castelldefels es defensa amb fermesa i gestiona bé els temps fins a guanyar

Superada la pausa tots dos entrenadors van 'moure fitxa'. Andrés González va optar per reemplaçar Ian Scipione, amonestat, entrant en el seu lloc Iván Ortega, mentre que Fran Rubio va introduir l'ex del Castelldefels B, Yassin Messoudi, a l'extrem dret, en detriment de Palou, implicant això que Marc Bru endarrerís la seva posició. Si dèiem al primer temps que els del Molí havien buscat molt més per la banda esquerra que no pas per la dreta, a la segona meitat van canviar les 'tornes', i la presència de Yassin, unida al perill sempre latent de Míchel Owono, vertical i desequilibrant en les seves aparicions des del lateral, van propiciar que la dreta fos la banda monopolitzadora dels seus atacs.

Els 20' inicials van ser els de major domini foraster de tot l'encontre, sobretot perquè van venir acompanyats de sensació de perill real, el que va obligar els nostres a realitzar una enorme despesa física per a contrarestar el joc rival. Els grocs, però, es van mostrar molt solidaris en la contenció, destacant en aquest aspecte la feina sense pilota d'homes com Naoufal, Pedro Bilbao o Abella, que van oferir una gran prestació. Tanmateix, els espluguencs van apretar, tot generant un seguit d'arribades inquietants entre les que destaquem una acció individual 'marca de la casa' de Yassin (49'), amb xut final que va acabar en córner però que va sortir molt a prop del pal esquerre; una fulgurant aparició de Michel Owono (53'), amb centrada al cor de l'àrea que Hugo del Chicca, amb cert suspens, va enviar a córner; i una passsada profunda de Carles Güell (58') a la que va respondre 'in extremis' Iván Ortega, amb una gran acció defensiva, quan Roger Valenzuela es disposava a controlar i encarar porta. Poc després d'aquesta intervenció del central cedit pel Cornellà, Pedro BIlbao (60') va enviar una sorprenent centrada-xut al travesser en la seva típica maniobra d'encarar i buscar centrada des de línia de fons.

Veient el panorama general, però, el tècnic groc va veure clar que havia de remoure l'arbre per a 'miniimitzar' la sensació de sotmetiment dels minuts anteriors, a còpia d'ofici i criteri amb pilota -apareixent sobre la gespa en KIke Ramírez i en Carlos Cano-, i l'equip ho va agrair. Tot i que no va deixar d'exercir el domini territorial, amb el pas dels minuts el Can Vidalet va perdre un xic de l'espurna dels minuts inicials, prenent progressivament més riscos a còpia de canvis ofensius. Aquest fet va derivar en una recta final en què el Castelldefels va ser capaç d'allargar una mica més els espais de temps en què tenia la bimba al seu poder, en el context, això sí, d'uns minuts (sobretot entre el 65 i el 80') força travats i amb interrupcions constants. Curiosament però va ser llavors quan el 'Canvi' va generar la seva opció més clara de tot el partit. Una bona combinació, part dreta de l'àrea, va cloure amb 'fuetada' buscant el pal curt de Yassin (74'), a la que Moreno va respondre amb una gran mà baixa, evitant així l'empat. Nova aturada de gran nivell del porter montcadenc.

El darrer quart d'hora més afegit va ser de típic 'voler i no poder' de l'equip que va per sota al marcador, cada cop més ansiós, i de gestió dels temps i els espais, a la contrra, del que guanya. De fet, el Castelldefels va disposar fins al 90' de 3-4 opcions prou clares de contra amb el rival 'bolcat', però tret de la culminada per Cano (79'), a passada de Kike Ramírez, amb un xut molt alt des la frontal, va faltar un punt de 'finor' per a encertar en la darrerra passada i fer mal de debò. L'equip, però, no va patir gaire al darrera i en el llarg afegit (6 minuts), Cano, Álex Plaza i KIke Ramírez van emular amb nota el 'Lobo' Carrasco (referent 'vintage'), tot buscant el banderó de córner per a guanyar temps al 'crono'. Tots aquests esforços van ser reeixits ja que al final l'1-0 no es va moure.

En resum, 3 punts importantíssims i molt ben treballats contra un gran rival. El Castelldefels recupera la 7a plaça i, a manca de 4 jornades, té a la mateixa distància (3 punts) la promoció d'ascens que el descens directe en el context d'aquesta competició 'boja' que és la Lliga Elit. Ara el que toca és descansar uns dies i prepararr amb força el proper partit, a disputar després de Setmana Santa contra el Figueres a Vilatenim. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 350 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Moreno; Del Chicca, Ian Scipiione (Iván Ortega, 46’), Batalla, Tenorio, Abella, Pablo Franco (Cano, 62’), Pedro Blbao (Mario Gerbolés, 73’), Naoufal, Aleix Díaz (Kike Ramírez, 62’) i José Enrique (Álex Plaza, 81’)

CF CAN VIDALET: Iván Casado; Míchel Owono, Adri Guillén, Víctor Edo, (Lasota, 81’), Palou (Yassin, 46’), Carles González, Carles Güell (Albert Vázquez, 81’), Marc Bru, Saliou, Enric Vega y Roger Valenzuela (Raúl Capitán, 69’)

Àrbitre: BLANCH ORDUÑA; Targetes Grogues per a Ian Scipione, Pedro Bilbao, Cano i Abella (Castelldefels) i Palou, Marc Bru, Víctor Edo i Enric Vega (Can Vidalet)

Gol: 1-0: JOSÉ ENRIQUE (22’)