Inici amb ritme i el Vic s'avança al marcador. 0-1 al descans

Dotze anys després, la UE Vic tornava al Municipal d'Els Canyars amb tres punts en joc, fent-ho aquest cop en matx corresponent a la Lliga Elit i en el partit que servia per a obrir la segona meitat del campionat per a grocs i vigatans. Adrián Márquez va optar aquest cop per 'revolucionar' l'onze inicial en relació al partit anterior, contra l'Atlètic Sant Just, entrant-hi tres debutants en la 24-25 -Guillem Castelló, Juanito -a qui ens congratula veure novament sobre la gespa superada la lesió- i Juan Valverde -darrera incorporació-, a més d'Iván Ortega, Pedro Bilbao i Cano, en detriment de Moreno, Tenorio, Castillejo -qui havia de ser titular, però es va ressentir d'uns problemes físics a l'escalfament-, Naoufal, Aleix Díaz i José Enrique. El 'sacseig' de l'onze va precedir un inici de partit de ritme alt, amb dos equips que van sortir decidits a posar en pràctica un futbol intens i ràpid i sobretot molt orientat a que les bandes ofensives gaudíssin de protagonisme.

Tant va ser així, que els dos extrems drets -Pedro Bilbao i Dídac Serra- van capitalitzar el futbol atacant de tots dos equips, amb un Pedro que al 3' va posar una molt bona centrada al cap de Cano que el mitjà de la nissaga, un pèl forçat, va enviar per sobre del travsser, i un Dídac Serra, que amb la seva coneguda velocitat terminal va fer mal en transició, tal i com va demostrar al 5', quan després d'una fulgurant incursió va posar una precisa 'passada de la mort' que Arnau Prat, sol al segon pal, no va poder aprofitar gràcies a la gran intervenció de Guillem Castelló, qui evitava el 0-1 en l'ú contra ú. Fins al 20' aproximadament vam viure minuts de 'peu fort' a la medul.lar -com es diu en l'argot, de no 'fer presoners'-, i d'arribades constants per les ales, tot i que l'equip que generava major sensació de perill era el visitant.

Martí Riera (10' i 16') va fer intervenir Guillem Castelló, qui es va mostrar molt segur, en dues execucions prou perilloses a pilota aturada -la primera en una falta lateral i la segona a la sortida d'un córner molt tancat que cercava el gol olímpic-. Pedro Bilbao i Dídac Serra seguien 'a la seva', en el seu particular duel d'exteriors drets, creant maldecaps als laterals rivals i forçant accions a pilota aturada a favor dels seus equips, però malauradament pels nostres interessos qui en va sortir guanyador, de seguida, va ser l'ex del Tona. Corria el 25' quan un córner forçat per ell mateix gràcies a una magnífica intervenció defensiva 'in extremis' de Blasco, desviant una centrada prou perillosa, es va convertir en el 0-1. El servei de Martí Riera, en acció de 'pissarra' perfectament executada, obert i la frontal, va ser pentinat de cap en primera instància per Ot Bofill, absolutament sol davant la passivitat defensiva groga, i 'repentinat' amb nou cop de testa còmode, pràcticament en àrea petita, per Arnau Prat, qui batia irremissiblement el porter UEC. 

El Castelldefels no va reaccionar malament al gol encaixat, i en els 5-6' posteriors hi va posar certa 'rauxa', tal i com demostra la millor ocasió castelldefelenca del primer període, en el cap de Mario Gerbolés (31'), qui va enviar fregant el pal un bon cop de cap a centrada de Blasco. Dissortadament, però, aquesta empenta no va tenir continuïtat en uns minuts previs al descans en què l'equip va començar a acusar l'ansietat d'un nou marcador en contra, mostrant-se molt imprecís i abusant de les conduccions, excessivament llargues en zones interiors, quelcom que sens dubte facilitava la tasca d'un equip rocós i amb ofici, com pocs en aquesta lliga, com és el Vic. De fet, i d'ençà del cop de cap d'en Mario, l'únic equip que va cercar porta va ser l'osonenc, amb un xut llunyà del golejador Arnau Prat (42'), atrapat sense problemes Guillem Castelló. Al descans, 0-1.

Segon temps de 'voler i no poder' en clau groga. Domini territorial però escàs perill de cara a la porteria vigatana. Expulsió d'Iván Ortega i 'sentència' d'Armengou en l'afegit

Superada la pausa era esperable una sortia animosa del Casteldlefels donat el desavantatge que acumulava al marcador i les sensacions que havia deixat un primer temps de tó clarament decreixent. Ni Adrián Márquez ni Ramon Carrascal, però, van efectuar permutes sortint de vestidors, i així l'inici de la segona meitat va ser 'prometedor' en clau UEC, ja que als primers 5' els nostres van generar un parell d'arribades interessants; la primera, un cop més, protagonitzada per Pedro Bilbao (47'), amb centrada a la que no hi va poder arribar al primer pal, per poc, Carlos Cano; i la segona (49'), orientada a banda esquerra, closa amb xut massa alt del debutant Juan Valverde, qui ho va intentar amb la dreta des de la frontal.

Malauradament aquestes dues aparicions van ser 'd'efecte gasosa', és a dir, que van acabar convertint-se en un 'miratge' en el context del segon temps. És veritat que als 45' definitius el Castelldefels va 'monopolitzar' la bimba, però no ho és menys que aquesta era una situació que al Vic ja li anava bé, ja que parlem d'un bloc petri defensivament i sense fisures, i que es mou amb absoluta comoditat tot esperant al darrera amb les línies juntes i sortint a la contra gràcies a la velocitat dels seus atacants. A poc a poc, doncs el joc groc es va anar espessint, ja que la circulació de pilota no era ni prou ràpida ni prou precisa en posicions interiors com per fer mal, obligant tot plegat a Adrián Márquez a efectuar una triple permuta, als volts del 60', per a intentar revertir la tendència. Abella, Naoufal i Pablo Franco van reemplaçar Rubén, Mario Gerbolés i Juan Valverde. En els 5-10' immediatament posteriors a les substitucions, la nova energia aportada des de la banqueta es va deixar sentir, ja que els tres jugadors van posar-hi major dinamisme i sentit amb pilota, el que va permetre l'equip de 'dibuixar' un parell d'arribades, amb poc perill, però que si més no denotaven que l'equip volia tenir presència a l'àrea rival. En tots dos casos van comptar amb la 'signatura' de Naoufal per l'extrem esquerre, la primera, amb una centrada-xut resolta per Agustín (64') i la segona, després d'una paret amb Hugo del Chicca, closa amb centrada d'en Nao a la que Cano, al segon pal, no hi va arribar en bones condicions de rematada per poc (69').

Com veiem, doncs, els grocs insisitien, però els seus intents eren 'tímids' i escasasament inquietants per un rival que va anar refrescant el bloc des de la banqueta a còpia d'introduir jugadors experimentats i de treball, amb l'objectiu evident de no concedir errades i anar gestionant els temps del joc. Sense massa a explicar i un Castelldefels que volia però que no podia ni generava accions de veritable perill, van seguir transcorrent els minuts fins al 76'. I va ser aleshores quan Iván Ortega va rebre una evitable segona groga, patint una nova expulsió. Més difícil encara, utilitzant argot del món del circ. Curiosament però, 10 contra 11 el Castelldefels va generar la seva única ocasió ressenyable de la segona meitat. Al 82', i després d'un córner i d'un seguit de rebots, Hugo del Chicca (82') -des de la frontal- va assajar un sorprenent xut a sobrebot que Agustín, atent, va desviar quan la rematada cercava la base del pal. Batalla, en posició immillorable, va fer 'misto' a l'hora d'aprofitar el refús del porter.

Aquell, malauradament, va ser el 'cant del cigne' atacant UEC en el partit, ja que si ja l'equip havia tingut poc 'puntx' al llarg dels 90',l'empresa de generar ocasions contra un equip com el Vic, a les acaballes, amb un menys i amb la necessitat imperiosa d'empatar, semblava gairebé 'missió impossible'. Vam entrarr en l'afegit amb 0-1 i l'equip 'bolcat' a la recerca de l'1-1, raó per la qual els de Carrascal disposaven de molts espais per a sortir en contraatac. I al 92' van enganxar-ne un de decisori, quan Armengou, en ràpida i còmoda cursa, es va plantar sol davant Guillem Castelló, batent-lo per baix. El gol va posar el punt i final a un encontre que deixa clar que el Castelldefels no viu un bon moment i que toca reaccionar.el més aviat possible si volem evitar complicacions classificatòries, ja que tan sols hem sumat 9 dels darrers 30 punts en joc, bagatge prou discret i que ens allunya dels llocs de privilegi. Propera oportunitat, el retorn diumnge a l'històric Municipal d'El Vilar de Valls. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 300 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Guillem Castelló; Juanito, Iván Ortega, Batalla, Blasco, Rubén (Abella, 58'), Hugo del Chicca, Juan Valverde (Pablo Franco, 58'), Pedro Bilbao (Aleix Díaz, 79'), Mario Gerbolés (Naoufal, 58') i Cano (José Enrique, 71')

UE VIC: Agustín; Ot Bofill, Gil Bertrana, Roger Cunill, Marc Colomer, Iglesias, Martí Riera (David Busquets, 74'), Pius Quer (Juli Berenguer, 88'), Dídac Serra (Armengou, 58'), Arnau Prat (Marcel Bellido, 58') i Ignasi Quer (Max Morell, 79')

Àrbitre: MUÑOZ BAQUERO; Targetes grogues per a Rubén, Juanito, Blasco, Batalla i Iván Ortega (2) (Castelldefels) i Marc Colomer i Marcel Bellido (Vic); Expulsat IVÁN ORTEGA (Castelldefels) (76')

Gols: 0-1: ARNAU PRAT (25'); 0-2: ARMENGOU (92')