El vent condiciona el primer temps. José Enrique avança el Castelldefels, igualant les coses Pol Cid al límit del descans

El 26è Castelldefels-Vilanova oficial disputat en camp groc, recuperat de la jornada 6 de la Lliga Elit, es va saldar amb el cinquè triomf dels de la capital del Garraf a casa nostra.. Després de nou anys sense trepitjar els Canyars (octubre del 2015, darrera visita), els vilanovins es van endur el màxim botí, cosa que no aconseguien des de la temporada 2010-11 en matx de Copa Catalunya. Adrián Márquez va presentar en el partit d'ahir dues novetats a l'onze en relació al duel disputat cinc dies abans al Feliu i Codina contra l'Horta, caient-ne el sancionat Tenorio i Kevin Alarcón en detriment d'Hugo del Chicca i Kike Ramírez.

El partit va començar molt condicionat pel fort vent que bufava des de mitja tarda i que va dificultar les evolucions d'uns i altres durant el primer terç. Els grocs, que van jugar a favor d'aire en el tram de major intensitat de la ventada, se sentien un pèl més còmodes, tot i que sense generar massa davant d'un Vilanova ben plantat i que igualment no perdia de vista la porteria contrària. Un parell d'arrencades de Pedro Bilbao no reeixides però generadores de córners, i una rematada de Roger Peña (12'); a la mitja volta, en acció a pilota aturada, que es va perdre per sobre del travesser, van representar tota l'activitat ofensiva del primer quart d'hora llarg, sent el mig visitant Frutos el primer en assajar xut a porta. Corria el 17' quan després d'una ben trenada acció blava l'ex del Vilafranca va enganxar un col.locat colpeig llunyà que Moreno, d'àgil estirada, va enviar a córner. Poc després, i quan més igualat era tot, arribaria l'1-0. Una combinació per l'ala dreta entre Hugo del Chicca i Pedro Bilbao va acabar amb incursió 'marca de la casa' del barceloní, centrada al primer pal i gran control i mitja volta de José Enrique, qui amb cert suspens va enviar la bimba al fons de la xarxa tot aconseguint el seu sisè gol de la temporada. Excel.lent inici de curs del sabadellenc.

Segurament per inesperat, donat l'equilibri existent, el gol va fer mal en un Vilanova que en els minuts posteriors va perdre l'espurna amb bimba que havia tingut per moments, amb un Castelldefels prou solvent gestionant la renda adquirida i contenint els intents dels de la capital del Garraf. Als 10 ' previs al descans, però, va començar a remetre la força de l'aire, i tot i que van ser minuts de molta interrupció i poc futbol, sí que a les acaballes els visitants van generar un parell de combinacions perilloses. Totti (44') va protagonitzar la primera després d'un bon control orientat, perdent-se el seu xut final a l'esquerra de Moreno, i, contra tot pronòstic, i quan semblava que l'1-0 no es mouria abans de la pausa, en la segona arribaria l'empat. Al 45'+1 un servei de banda executat des de la dreta acaba amb pilota al cor de l'àrea, refús o intent de refús tou, un cop més en el que portem de lliga, en clau groga, i des de la frontal, i de gran i inapelable volea Pol Cid -el millor jugador de l'encontre-, supera Moreno. Els 'clàssics' en dirien 'gol psicològic'. Un jornada més, i amb molt poc, el rival marcava contra el Castelldefels. Al descans, 1-1. 

El Vilanova trenca l'equilibri a pilota aturada. El Castelldefels ho intenta però l'1-2 no es mou. Final tens i epíleg per a oblidar

Superada la pausa, calia veure com processava el nostre equip el mal final anterior, en forma d'1-1 encaixat en la darrera acció ofensiva, ja que la 'inèrcia' podia afavorir moralment el Vilanova. La represa va començar amb uns visitants dominadors, i que gràcies al bon peu d'homes com Frutos, Melero o Pol Cid es van fer amb el comandament de les operacions, tots i els esforços d'un Castillejo que intentava multiplicar-se a la sala de màquines local. Els de Lluís Macià carregaven el joc ofensiu per l'ala esquerra, tot i que la primera aproximació de la represa va ser groga, en una centrada de Naoufal que va ser a punt de caçar novament José Enrique (54'), treient-la de punys el porter Albert Alfonso. D'ençà tots dos tècnics es van decidir-se a remoure l'arbre alhora (57') en forma de doble permuta Adrián Márquez -amb Kevin Alarcón i Aleix Díaz en els llocs de Kike Ramírez i Cano-, i de triple modifcació per part de Lluís Macià, amb la presència sobre la gespa d'Stephane, Dai i el debutant Keonwoo, jugadors tots ells també de clara vocació ofensiva i amb molta arribada i desplegament físic.

De tots aquests moviments en va sortir guanyant el Vilanova, que si ja en els minuts anteriors tenia més i millor la pilota, arran dels canvis va augmentar la sensació de perill dels seus atacs, trobant l'efecte desitjat només sis minuts després de les rotacions. Corria el 63' quan una falta lateral evitable molt propera a l'àrea, part esquerra d'atac, semicórner, va ser executada de manera magistral per Pol Cid, amb 'música' com diu l'argot, trobant el cap del coreà Keonwoo, que als 6' de debutar amb la samarreta blava enviava la bimba a la xarxa en superar per baix Moreno. Les coses es complicaven definitivament.

Els nostres van acusar molt el gol encaixat, i així en els 10' posteriors no van ser capaços de trencar la dinàmica que dúia l'encontre davant un Vilanova còmode i que cedint la iniciativa esperava les seves opcions de contra amb la idea d'aprofitar l'enorme velocitat que tenia sobre la gespa. No va ser fins ben entrat el darrer quart d'hora en què la UEC va buscar la darrera embranzida, just després de la segona ronda de canvis, que va posar sobre el tapet a Monir i Potu. A partir d'aquí, amb més cor que cap, l'equip va intentar de posar setge sobre l'àrea blava a còpia de centrades laterals i molt de protagonisme de Pedro Bilbao i Naoufal, ja situat d'extrem. Iván Ortega (77'), cop de cap que cercava porta ben resolt per Albert Alfonso i Castillejo (79') -xut llunyà que es va perdre alt-, van intentar-ho, en el preludi d'una recta final de 'voler i no poder' en clau castelldefelenca. De fet, en el 'rush' definitiu va ser més a prop l'1-3, en una clara ocasió de Keonwoo (83'), després d'una acció molt similar a la del segon gol del Vilafranca en l'anterior partit amfitrió, enviant-la a córner Moreno, que no pas el 2-2. En l'entorn del 90' la tensió, excessiva, va anar 'in crescendo' dins i fora del terreny de joc, amb diverses interrupcions que evidentement perjudicaven el nostre equip, a banda de picabaralles de més o menys intensitat, i només al 93', en una pacient combinació culminada amb passada de Pablo Franco que Monir va ser a punt d'engaxar dins l'àrea, evitant-ho Aleix Semur en notable acció defensiva, els nostres van generar un cert 'ui'. 

Al final, derrota i més tensió desfermada en un epíleg post partit gens edificant i que va acabar amb tres expulsats grocs amb el duel finalitzat-, Iván Ortega, Cano i Monir-, quelcom que no és admissible a aquests nivells. Aquests tres jugadors es van unir a Batalla, que va veure la segona groga en l'afegit. Evidentment el de la conclusió no és el camí per anar enlloc. Toca aixecar-se, reflexionar i sobretot millorar amb la mirada posada en el partit de diumenge contra el Rubí, duel que afrontarem amb moltes i sensibles baixes. Derrota amb cost molt alt. #SomHiGrocs 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 350 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Moreno; Hugo del Chicca (Pablo Franco, 80'), Batalla, Iván Ortega, Naoufal, Rubén (Potu, 74'), Castillejo, Pedro Bilbao, Kike Ramírez (Kevin Alarcón, 57'), Cano (Aleix Díaz, 57') i José Enrique (Monir, 74')

CF VILANOVA: Alfons Albert; Pol Gimeno (Ian Mateo, 82'), Dani Rubio (Dai, 57'), Aleix Semur, Sebas, Roger Peña (Isaac Padilla, 88'), Frutos, Melero, Pol Cid, Totti (Stephane, 57') i Moha (Keonwoo, 57')

Àrbitre: ELKASMY ELKASMI; TG: José Enrique, Hugo del Chicca, Rubén, Potu i Batalla (2) // Dani Rubio, Moha, Sebas, Aleix Semur, Roger Peña, Albert Alfonso, Stephane, Lluís Macià (entrenador Vilanova) i Francisco Caparrós (cos tècnic Vilanova); Expulsats: BATALLA (93') i IVÁN ORTEGA, CANO i MONIR (finalitzat l'encontre)

Gols: 1-0: JOSÉ ENRIQUE (23'); 1-1: POL CID (45'+1); 1-2: KEONWOO (63')