La UE Castelldefels va tancar ahir la seva brillant participació a la Copa Catalunya Absoluta 23-24 'caient' en la 3a eliminatòria, i per la mínima, contra el CE Europa. Un gol gracienc als primers 45' va decidr la sort d'un partit dominat pels visitants a l'acte inicial i de clar color groc a la represa.

Imatges: Xavi Pie i Piero Álvarez

Inici esperançador, però l'Europa es fa amb el control de la situació superat el 10' del primer temps. Al tram final arribar el 0-1

La tercera eliminatòria en l'històric entre Castelldefels i Europa a la Copa Catalunya es va saldar amb triomf barceloní, reeditant el que havia succeït fa tot just 9 anys en el darrer enfrontament entre ambdós conjunts a la competició del KO de la FCF, tot i que en aquella ronda de l'edició del 2014 el bloc dirigit aleshores per Pedro Dólera va accedir a la següent fase tot guanyant la tanda de penals.

Miki Carrillo va disposar un onze inicial amb Antonell sota pals; Dani Sánchez i Alan als laterals, amb Marimon i Álex Alba com a centrals; Rubén i Manu González al doble pivot, amb Carlos Portero entre línies; David Acedo i Mario Gerbolés a les bandes ofensives i Favio Osorio com a home més avançat. I les coses van començar força bé. El Castelldefels va sortir amb un pèl més 'd'espurna' que l'Europa, que d'entrada va semblar prendre-s'ho amb calma conscient de la calor que regnava i del calendari atapeït de partits que també l'esperaven durant el cap de setmana, i així els nostres van sovintejar més l'àrea de Marc Vito que no pas els visitants la d'Antonell.

A poc a poc, però, els d'Ignasi Senabre van anar treient-se 'el son de les orelles' i de la mà d'una medul.lar d'altíssim nivell, conformada pel talent descomunal de Pau López com a director d'orquestra, el treball incansable de Noel Carbonell i les 'gotes' de classe que sempre ens deixa el gran 'peu' d'Àlex Pla, va començar a manar, fent lluir l'esquema de tres centrals i dos carrilers, i amb protagonisme ofensiu destacat d'Adrià Gené, que i amb la seva coneguda qualitat va començar a trobar espais entre línies, convertint-se en un 'malson' per al nostre equip. El mateix Adrià Gené (13') va ser el protagonista de la primera ocasió clara del partit -desmarcada cap a l'esquerra de l'àrea llegint una gran passada de Pau López-,topant-se amb Antonell després d'un xut que buscava la col.locació. Aquell va ser el 'tret de sortida' d'una fase d'encontre -fins a la pausa d'hidratació- d'absolut domini escapulat. El Castelldefels no tenia continuïtat amb pilota ni era capaç de desplegar-se a la contra un cop la recuperava, i, per tant, patia i de quina manera per la ràpida i precisa 'el.laboració' d'un rival que anava a més.

Servetti (15'), després d'una gran acció d'Adrià Gené, no va precisar en una rematada creuada des de la part dreta, i a partir d'aquí el 'setge' foraster va ser constant. El joc es desenvolupava bàsicament en camp groc, destacant més arribades barcelonines com una altra de prou clara, aquest cop d'Àlex Pla (23') -colpeg suau que es va perdre a prop del pal esquerre d'Antonell prèvia gran passada marca de la casa de Pau López-, o d'altres generadores de córners i accions a pilota aturada, o intervencions defensives salvadores 'in extremis'. Destaquem un cop de testa d'Álex Cano a la sortida d'un córner (29'), per sobre del travesser, i un altre de Noel Carbonell (31') en la mateixa tesitura. Semblava que la pausa d'hidratació (32') -prou llarga-, podia servir per a 'minimitzar' el domini escapulat, però malauradament la realitat va ser una altra. Minut i mig després de la represa del joc, una pacient acció atacant amb participació de Pau López, Boriko -qui pocs minuts abans havia reemplaçat Arnau Campeny- i Servetti, va acabar a peus d'Adrià Gené, qui amb un gran colpeig de rosca amb l'esquerra de fora de l'àrea va establir el 0-1. Dejà vú, ja que el mateix jugador va marcar en la mateixa porteria en el Castelldefels-Europa de la jornada 1 de lliga passada. El d'ahir, cal dir-ho, va ser un gran gol. D'ençà al descans el Castelldefels, amb el gol en contra, va intentar refer-se, canviant d'esquema -va passar a jugar amb tres centrals i dos carrilers-, el que li va permetre si més no patir menys fins al descans, al que s'hi va arribar amb 0-1.

Gran segona meitat del Castelldefels. Els grocs ronden l'empat i fins i tot el mereixen però el 0-1 no es mou

Superada la pausa, Miki Carrillo va fer una doble aposta: mantenir l'esquema de tres centrals i dos carrilers amb què havia acabat el primer temps i realitzar tres canvis de cop, tot buscant de 'sacsejar' el bloc després d'un primer temps decreixent. Així Blasco, Pedrol i Carlos Cano van reemplaçar Rubén, Carlos Portero i Mario Gerbolés. I certament ambdues decisions van aconseguir els objectius desitjats: amb línia de cinc l'equip es va sentir molt més còmode que al primer temps, i els tres jugadors que van sortir des de la banqueta van dur a terme una gran aportació, posant-hi el punt de 'grapa' i encert que necessitava el joc castelldefelenc. Com es diu avui en dia, van sortir 'endollats' i de quina manera.

Els primers 10' de la represa van ser bastant oberts entre dues esquadres que van sortir deciddes a buscar la porteria contrària. Senabre va retirar del terreny de joc Adrià Gené, però l'Europa seguia arribant, destacant una rematada d'Álex Cano (49') a centrada de Mario Domingo -estavellada en el cos d'Álex Alba- i una fantàstica acció defensiva de Marimon (53') després d'una cavalcada de Manel Lozano pel carril dret que buscava Servetti, ja amb la 'canya a punt'. La diferència respecte al primer temps la trobem en què el Castelldefels també albirava l'àrea de Vito. La presència de Carlos Cano en punta, acompanyant Favio Osorio, va dotar de molta més presència ofensiva la UEC -el duel entre el gran i el mitjà de la nissaga dels Cano (davanter vs central) va ser intens i vistós per a l'espectador-, protagonitzant el mateix Carlos Cano (49') la primera arribada groga a la represa, avantsala d'una passada assajada per ell mateix al 56' que va rematar de cap, tímidament, Favio Osoio.

La realitat és que ja en aquells 12-13' el joc semblava força més equilibrat, i a partir del 58' aquesta sensació va començar a convertir-se en real. Per què a partir del 58'? Perquè va ser aquell el minut de la primera gran ocasió groga del partit, quan David Acedo, amb una centrada excepcional, va col.locar la bimba al segon pal des de la dreta, apareixent per sorpresa Blasco -en incorporació des del carril-, qui va fer lluir Marc Vito després d'un potent cop de cap que el porter barceloní va treure amb una fantàstica mà. El cop de testa de Blasco va esdvenir l'inici d'un tram claríssimament manegat pel Castelldefels, que amb un David Acedo fantàstic entre línies, i una medul.lar amb major capacitat per a remenar la bimba amb paciència i criteri -Manu González i Pedrol van estar francament bé als segons 45'-, va passar a manar. Els nostres van buscar un cop sí i un altre també la porteria visitant, sent el joc gairebé un 'monòleg' amfitrió fins a la pausa d'hidratació de la segona meitat. a còpia d'arribades i ocasions. Al 61', Álex Cano li treu la rematada al seu germà Carlos a centrada de Blasco des de l'esquerra en situació propícia; al 62', Marc Vito es llueix en un potent xut de Pedrol des de la part dreta de l'àrea, mentre que al 64' Favio Osorio, prou clara, a la mitja volta, no encerta des de dins l'àrea després d'una primera deixada de cap de Marimon. Per l'Europa només Servetti (65 i 73') va ser capaç d'oferir notícies ofensives. El públic local -concitat en molt bon nombre- estava gaudint del futbol groc, ja que la UEC no perdia ambició, i fins a la pausa d'hidratació van seguir els apropaments, destacant un xut de Juanito (71') -resolt sense problemes per Marc Vito- i una nova acció personal de Carlos Cano (72') qui es va tornar a trobar amb el seu germà Álex després d'una primera gran maniobra. A destacar també una acció polèmica (68'), quan Curiel Riera, protagonista d'un arbitratge força discret a la represa, va convertir en falta en atac una claríssima infracció sobre Dani Sánchez al límit de l'àrea, contacte que fins i tot veient la repetició televisiva podia haver estat penal, ja que l'acció s'havia comès pràcticament sobre la línia de l'àrea.

De la segona pausa d'hidratació a la conclusió, partit un pèl més 'trencat', acusant tos dos equips el cansament. Tanmateix, als minuts finals, especialment a partir del 85', el Castelldefels va anar-hi amb tot, cercant una darrera embranzida i tornant a fregar l'empat, especialment en dues ocasions, en les botes de Carlos Cano (88') -espectacular segona meitat la seva-, qui després d'un difícil control va enviar la seva rematada final arran de pel, i Blasco (92'), després d'una nova aparició del mitjà de la nissaga, enviant fora el xut final derivat d'un canvi d'orientació del joc. Per l'Europa, només l'ex groc Sergio Bermúdez (86') havia generat inquietud, en aquest cop enviant al fons de la xarxa, de cap, un servei de falta lateral, diana anul.lada per fora de joc.

En resum, gran imatge del Castelldefels a la segona meitat davant un equipàs com l'Europa. Els grocs van caure a la Copa Catalunya amb el cap ben alta i fent demanar l'hora el vigent campió de la #3RFEF. Anem per molt bon camí. Avui diumenge, Sant Tornem-hi. Des de les 19h, al Joan Baptista Milà, FC Santboià -UE Castelldefels. Gran partit, EQUIP!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 600 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Dani Sánchez (Juanito, 69'), Marimon, Álex Alba (Finot, 81'), Alan, Rubén (Pedrol, 46'), Manu González, Carlos Portero (Carlos Cano, 46'), David Acedo, Mario Gerbolés (Blasco, 46') i Favio Osorio (Kike Ramírez, 69')

CE EUROPA: Marc Vito; Manel Lozano; Arnau Campeny (Boriko, 29'), Álex Cano, Guillem Castell, Mario Domingo, Noel Carbonell, Pau López (Bermúdez, 61'), Álex Pla, Adrià Gené (Víctor Aliaga, 46') i Servetti

Àrbitre: CURIEL RIERA; TG: Favio Osorio, Carlos Portero, Marimon, Juanito, Carlos Cano i Ferran (banqueta) // Boriko, Àlex Pla, Servetti

Gol: 0-1: ADRIÀ GENÉ (36')