Primer temps ben treballat per un Castelldefels seriós defensivament i perillós en les contres

'No fallen' a la cita. Així es podria titular també la crònica del tercer Figueres-Castelldefels consecutiu al grup 5 de Tercera Divisió que acaba amb victòria groga pel mateix guarisme: 0-1. Els de Miki Carrillo van repetir ahir a féu blanc-i-blau la història de les campanyes 14-15 i 16-17, amb un guió força similar al d'aquests precedents i palesant, per segon partit consecutiu, que la millora experimentada quant a joc en les darreres 4-5 setmanes comença a transformar-se en resultats positius.

Miki Carrillo va presentar contra la Unió tres novetats a l'onze inicial en relació al que va formar d'entrada contra el Palamós, caient-ne el lesionat Alegre, juntament amb Joel Lasso i Santi Triguero, aquests per decisió tècnica, en detriment de Joan Castillo, Pedro Bilbao i Enric Vega respectivament. El 'guió' del partit va quedar clar pràcticament des del cop de xiulet inicial, ja que el Figueres, equip que vol ser protagonista des del joc combinatiu i a còpia de molta possessió, es va fer amb les regnes davant un Castelldefels ben posicionat i que aguardava les seves opcions a la contra amb pressió 'alta' com es diu avui en dia i dibuixant ràpides transicions atacants, aprofitant la mobilitat i rapidesa dels Pedro Bilbao, Gibert, Aumatell o Enric Vega. Als primers 5-10' els de Chicho van sortir amb un puntet més de 'rauxa', forçant diverses accions a pilota aturada -ben resoltes per l'estructura defensiva groga- i assajant algún que altre xut, escassament perillós, en les botes de Maik Molist (4') i Xavi Ferrón (6'). El Castelldefels, a la seva, va començar a aparèixer en atac a partir del 10', destacant la feina durant tot el primer temps d'un pletòric Joan Gibert, molt intens a l'hora de recuperar i vertical i profund a l'hora de combinar amb els companys.

La bona feina defensiva va aconseguir el primer gran objectiu proposat, que no era altre que el de dificultar la sortida de pilota d'un Figueres que fuig del joc més 'directe', i a partir d'aquí, i amb més presència en zona de tres quarts ofensius, el Castelldefels va començar a generar cert neguit en la línia defensiva blanc-i-blava. Enric Vega (14') va ser el primer en buscar porta després d'una pilota recuperada per Gibert -xut lleugerament per sobre del travesser-, preludi d'una llarga i pacient elaboració, iniciada per Pedro Bilbao, que Kevin (19') va cloure amb un xut que es va perdre a la dreta d'Aroca. El Castelldefels, sense pressa però sense pausa, seguia creixent, i així als volts de la mitja hora l'equilibri era absolut, tot i que els locals no acabaven de trobar la manera de superar amb 'netedat' les diferents línies de pressió baixllobregatines. En aquesta dinàmica, i al 34', els nostres van disposar de la seva opció més clara del primer temps, quan una pèrdua de pilota blanc-i-blava en zona 'calenta' va acabar a peus d'Enric Vega, qui des de l'interior de l'àrea va provar Aroca, però el seu xut a mitja alçada el desviar a córner el porter empordanès. Gil Muntadas va liderar la resposta amfitriona, més a còpia de rampells individuals que no pas d'un joc col.lectiu fluïd, i de fet al 36' va ser l'autor del primer colpeig veritablement perillós dels figuerencs entre els tres pals, força sorprenent, amb una fuetada llunyana que Manu, amb seguretat, va desviar. En els minuts posteriors, tímides arribades d'uns i altres però poc bagatge ofensiu ressenyable, raó per la qual el 0-0 reflectia força bé el que havíem vist, tot i que les sensacions marineres eren força positives.

Xavi Ferrón envia una pilota al pal, Aumatell marca el 0-1 quatre minuts després i tram final marcat per l'ordre i la disciplina per a mantenir el 0-1

Superada la pausa, l'entrenador local, Chicho, conscient del to un pèl decreixent que havia viscut el seu equip als 45' inicials, va tenir clar que havia de 'moure fitxa', i així Ritxi Mercader va deixar el seu lloc sobre la gespa a un davanter més 'nat' com Dani Gómez, buscant així un punt més de verticalitat. Curiosament però, el Castelldefels va ser l'equip que va sortir un pèl més 'endollat', i abans del 49' ja havia havia protagonitzat tres interessants arribades a l'àrea local, entre les que destaquem la closa per Gibert (47'), qui amb un potent xut, centrat això sí, no poder sorprendre un atent Aroca. Els primers de la represa van ser minuts 'nerviosos', d'aquells en què tothom té la sensació que qualsevol cosa pot ocórrer, i la realitat és que així va ser. Al 53', i després d'una de les poques errades grogues en la sortida de pilota, Xavi Ferrón, rematant amb una gran volea una centrada des de la dreta, va fer trontollar el pal esquerre de la porteria de Manu. Va ser una maniobra tremendament veloç. La resposta visitant no podia ser millor: va arribar en forma de 0-1.

Al 56', un servei de cantonada servit des de la dreta per Kevin va ser pentinat al primer pal per Kilian, qui dirigint prou bé el cop de testa va enviar la pilota directament al cap d'Aumatell, qui 'en boca de gol' va marcar el 0-1, o el que és el mateix, el seu 5è gol de la temporada i tercer als darrers dos partits. Un gol, tot sigui dit, 'made in Aumatell'. El 0-1 va deixar força 'tocat' el Figueres, circumstància que va permetre la UEC controlar el partit amb suficiència fins aproximadament el 70' davant un rival cada cop més nerviós i que no era capaç de generar prou futbol ofensiu com per a superar la rocosa i disciplinada feina col.lectiva castelldefelenca. Així les coses, amb el decurs dels minuts, i amb els dos tècnics realitzant el típic 'carrussel de canvis', i amb un Figueres cada cop més 'abocat' a l'àrea groga, prenent riscos defensius, els nostres eren conscients que els espais es 'multiplicarien'. I així va ser. Pedro Bilbao va protagonitzar, com és habitual, algunes de les situacions més clares, destacant una clara transició de dos contra ú al 82' que al final va acabar resolent amb un xut amb l'esquerra atrapat pel porter. El Figueres arribava fins als tres quarts, però un cop allà no era capaç de percudir, i d'ençà al final, en temps reglamentari només Cunill (86'), amb un cop de cap, va generar certa inquietud. 

El Castelldefels, amb una línia defensiva imperial, fent bona l'experiència i contrastada qualitat de la parella central, Joan Castillo-Joel Coch, va saber nedar i guardar la roba com és preceptiu en aquestes situacions, i tot i que Joel Lasso va gaudir de diverses situacions de contra a les acaballes i l'afegit, va tocar treballar fins al 93', esgotant els locals les seves poques opcions amb una centrada intencionada de Dani Gómez (92'), part esquerra, que no va trobar rematador. En definitiva, doncs, gran i sòlid encontre d'una UEC que va a més i que encadena 2 triomfs seguits, quelcom que no aconseguia des del març-abril, quan va superar consecutivament també Figueres i Peralada. Excel.lent progressió d'un bloc que dimecres, en la segona jornada intersetmanal del curs, posarà a prova el canvi de dinàmica contra un altre equip enratxat en positiu: el FC Vilafranca. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

UE FIGUERES: Aroca; Ot Bofill, Canal, Cunill, Sergi Romero (Aleix Feixas, 63'), Payán, Ferran Grau, Maik Molist, Ritxi Mercader (Dani Gómez, 46'), Gil Muntadas i Xavi Ferrón

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Joan Castillo, Joel Coch, Kilian, Bermúdez, Kevin, Gibert (Joan Inés, 75'), Pedro Bilbao, Aumatell (Óscar Uroz, 82') i Enric Vega (Joel Lasso, 68')

Àrbitre: GÓMEZ MENESES; TG: Cunill, Canal // Joel Lasso

Gols: 0-1: AUMATELL (56')

MINUT 91

NARCÍS PÈLACH 'CHICHO': Entrenador UE Figueres. "Ha estat un partit de poques ocasions, que semblava encaminat a l'empat donats els mèrits d'uns i altres, però que el Castelldefels ha decantat al seu favor gràcies a aquest punt de major encert que ha tingut en una acció puntual de córner. Nosaltres, val a dir però, que no hem estat massa bé. Hem fet poc per a incomodar el Castelldefels i tècnicament no hem tingut el nostre dia més lluït. Si hagués entrat el pal d'en Ferrón el partit hagués estat diferent, però amb 0-1 t'entren les presses, els nervis, els neguits, etc, i ja és fa tot molt complicat. Potser després del 0-1 ens ha faltat tenir més paciència i seguir el pla. Avui no hem estat precisos amb pilota, i per això mateix no li hem fet el partit 'llarg' al Castelldefels, quelcom que els ha anat enfortint amb el pas dels minuts. Hem de millorar moltes coses, entre d'altres la velocitat en la circulació, que ha de ser molt més alta. Respecte a la temporada passada, aquí a casa, ens està mancant ser més 'amos' del partit, ja que quan ens posem pel davant al marcador som un equip molt difícil, però quan no és així ens entren els nervis, i aquí a casa portem una seqüència de partits en què el rival se'ns posa pel davant i no acabem de trobar la manera de capgirar la situació. Seguirem treballant i la lliga és molt llarga. A Aumatell el conec bé, perquè vam ser companys a Manlleu, i estàvem avisats del bon moment que viu i de la seva gran virtut, que és la de treure a relluir el seu instint golejador, però un cop més l'ha tret i ha acabat sent decisiu".

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Penso que hem fet un partit molt bó, tremendament controlat. A la primera part hem estat seriosos, defensant bé i generant contres clares. A la segona hem tingut el punt de fortuna de no encaixar en l'ocasió de Ferrón, aprofitant poc després la nostra, i a partir d'aquí tot l'equip s'hi ha deixat la pell, tothom ha treballat com pertoca i hem acabat sumant tres punts d'or que ens donen molta confiança i que ens reforcen en la línia de joc que estem mantenint en les últimes jornades. A la primera part hem estat molt bé en la pressió per 'dintre', i potser ens ha mancat una mica de 'finor' a l'hora d'acabar les jugades en l'última acció de passada o xut. Important marcar a pilota aturada, que és important al món del fútbol i que a nosaltres ens ha d'ajudar bé. Des del dia de l'Hospitalet, que va ser una mena de punt d'inflexió, hem anat a més quant a joc, i si contra l'Horta i contra el Reus B vam treure menys del que mereixíem, sobretot a Cambrils, en aquests dos últims partits han arribat les victòries i crec que es fa justícia a l'esforç de tots. Els davanters són per fer gols, i el Jordi Aumatell viu ara mateix un moment d'aquells que viuen els davanters de vegada en quan. Hem d'intentar que duri el màxim possible i que continuï marcant gols"