LA CRÒNICA

El Vista Alegre, superior al primer temps. Lavilla avança els blaus, Raúl Cortezón iguala de penal però Naoufal, jugant els de Can Vinader amb 10, situa l'1-2

Molt ha 'plogut' des d'aquell 12 de febrer del 1989, data del darrer Castelldefels-Vista Alegre oficial, corresponent al grup 11 de la Segona Regional, l'últim precedent amb punts en joc entre aquests dos equips. El futbol com a tal ha canviat moltíssim des d'aleshores, i la realitat de les dues esquadres també, ja que ambdues s'han acostumat a viure en un nivell competitiu molt superior al que llavors podien oferir. Ras i curt, el d'ahir, a priori, es presentava com el millor derbi disputat mai entre els dos principals representants d'aquest esport a casa nostra. I veritablement no va decebre.

Per començar cal dir que l'ambient a les graderies va ser espectacular. Amb un Municipal d'Els Canyars ple de gom a gom, les dues aficions van respondre a la crida, amb un Vista Alegre que va comptar amb el suport d'un nombre ingent d'aficionats encapçalats per la sempre fidel i incansable Marea Azul, que un cop més va convertir-se en el jugador número 12 del seu equip, i una afició local que també va donar suport la UE Castelldefels en un nombre molt superior a l'habitual, amb gran participació del futbol base, que no es va voler perdre una indiscutible cita amb la història. Feia patxoca de veure i viure. 

Miki Carrillo va disposar pràcticament el mateix onze inicial que 8 dies abans havia perdut per la mínima a Viladecans, caient-ne únicament Uri Fernández, qui va ser reemplaçat per David Biyong. Els d'Eloy Martínez, per la seva part, van arrencar el duel amb 6 ex jugadors de la UEC entre els 11 escollits -Tomás, Lavilla, Naoufal, Prieto, Sani i Gilberto-, raó per la qual marge per a la 'sorpresa', per a uns i altres, no hi havia.

Malgrat la victòria, cal dir d'entrada i en línies generals, que la UEC va realitzar un fluix encontre. El Vista Alegre va sortir millor, amb les idees bastant més clares amb i sense pilota, i malgrat que el primer apropament del duel va ser groc, en una rematada cap a la seva pròpia porta d'Adri Pérez a la sortida d'un córner, responent força bé Tomás (6'), a partir del 10' aproximadament el domini va ser visitant, amb un Castelldefels al que no li durava gens la pilota i un Vista que cada cop que recuperava generava enorme sensació de perill, amb Gilberto i Sani comandant les operacions. Així, i després de dues incursions blaves que la UEC va resoldre amb penes i treballs, al 14' un córner servit des de la part dreta va ser pentinat al primer pal per Sani i enviat al fons de la xarxa per Marc Lavilla. L'entranyable i sempre eficient central de Sants va superar el seu ex company Planagumà amb un precís cop de testa (14').

El gol va caure com un autèntic gerro d'aigua freda en un Castelldefels que en els 10' posteriors va patir,  i de quina manera, per a no descomposar-se del tot. De fet el Vista Alegre, que monopolitzava de manera evident l'esfèric, va rondar el 0-2 amb una rematada d'Adri Pérez (16') que va llepar el pal dret de Planagumà, generant també inquietud una llarga acció atacant finalitzada, això sí, amb xut desviat, per Cano (19'). Els de Miki Carrillo van resistir a còpia de capacitat de sacrifici, albirant-se una certa 'reacció' a partir del 25', amb un parell d'accions atacants finalitzades -les primeres de tot el duel-, amb Varese (26') i Raúl Cortezón (28'), com a protagonistes. El primer va rematar amb poca potència una bona centrada de Francis en incorporació des del lateral esquerre; mentre que el segon, després d'un bon retall, va provar de sorprendre Tomás amb un colpeig suau, refusat finalment per la defensa blava. Minut i mig després d'aquesta darrera acció va arribar una de les jugades que veritablement va marcar el partit. Al 29' una passada llarga de Javi Calvo des de zona defensiva va superar la línia de 4 blava, guanyant l'esquena Jairo, qui després de controlar, va superar Tomás amb un suau regat, produint-se posteriorment un molt lleu contacte que va acabar amb l'11 groc sobre la gespa. López Jiménez va decretar penal. Tomás i bona part dels jugadors visitants van protestar força l'acció, sobretot perquè la infracció va comportar l'expulsió del porter castelldefelenc del Vista. Sempre comentem el mateix. Alguna cosa falla al reglament quan una acció d'aquestes característiques pot derivar en expulsió. Si l'àrbitre xiula penal, la targeta vermella és gairebé inevitable, però insistim en l'argument de sempre, en el cas d'ahir i en tots: és massa càstig deixar a un equip amb 10 per quelcom així. Raúl Cortezón (31'), amb seguretat, va transformar la pena màxima enganyant Alberto Cantero, qui havia reemplaçat el menut dels Cano, en Jordi.

11 contra 10 el partit, lluny de canviar, va accentuar la tendència dominant del Vista Alegre, i així una gran combinació entre Gilberto i Sani -qui va signar un partit impressionant, sent, amb diferència, el millor jugador del matx-, va acabar en potent incursió de l'hospitalenc per banda esquerra i excel.lent centrada al segon pal que Naoufal va enviar al fons de la xarxa (35'). D'ençà al descans, poc a dir amb un Castelldefels que seguia sense ensortir-se'n i un Vista còmode, sòlid i que no va acusar en absolut la inferioritat numèrica. La pausa va arribar amb algun que altre punt de tensió entre diversos dels protagonistes, circumstància que va ser ben gestionada per uns i altres.

 Lara és expulsat (60'). El Castelldefels amb 2 jugadors més segueix sense rutllar, però fa valdre la superioritat numèrica i acaba enduent-se el derbi

Després del discret primer temps signat pel seu equip, Miki Carrillo va decidir moure peça a la represa, efectuant dues permutes que havien de permetre la UEC tenir més presència en atac, amb l'aparició d'Alegre i Mario, dos jugadors amb una vocació clarament més ofensiva que els companys als que van reemplaçar: Francis i Varese. 

Les coses d'entrada, però, no van canviar gaire, ja que el Vista Alegre va sortir amb força i així als primers 5-6 minuts van ser els blaus els que van sovintejar les 'rodalies' rivals. Un parell de faltes properes a l'àrea groga, resoltes per la defensa, i un colpeig llunyà d'Adri Pérez (49'), molt desviat, en donen fe. A poc a poc la presència de Mario a la medul.lar va oferir els efectes desitjats, i si més no el Castelldefels va ser capaç de connectar 4-5 passades seguides amb cert criteri, cosa que no havia succeït en cap moment anterior, i així Mario i Raúl Cortezón entre línies van aparèixer, aportant paciència i qualitat amb la bimba. Raúl Cortezón (56') va provar-ho amb un xut llunyà atrapat per Tomás, esdevenint protagonista el mateix Cortezón al 58' quan fruit d'una topada a la línia medul.lar va caure lesionat, sent substituït per Miki Gustà. Contratemps per un Castelldefels que perdia un dels seus millors efectius.

Minut i mig després, però, el duel va 'mutar' definitivament. Corria el 60' quan un canvi d'orientació dreta-esquerra, de banda a banda, va ser mal calculat per Lara, qui no va arribar a temps a refusar la pilota i es va dur pel davant Alegre, clara infracció que va significar la segona groga per al jove lateral dret blau. El Vista Alegre es quedava amb 9. Amb mitja hora per disputar i dos jugadors més el Castelldefels estava 'obligat' a no fallar, i de fet al 62' va arribar l'empat a 2. Una precisa combinació entre Mario i Alegre va acabar amb l'ex de Gavà i Europa entrant fins a la cuina i enviant una perfecta passada de la mort que Biyong, a porta buida, va transformar.

Curiosament, però, i malgrat el que es pot esperar, el 2-2 tampoc va comportar una millora especialment clara en el futbol local. Ans al contari. Eloy Martínez va moure peça, introduint dos homes de treball com Kevin i Martí Ramos per fer-se més forts al darrera i endegar la resistència, però és que el Castelldefels, amb 2 més, gairebé no va trepitjar l'àrea blava en els 20 minuts següents. Els mariners, especialment desafortunats en aquells minuts, tenien evidentment la pilota però no eren capaços de generar situacions de perill de cara a la porteria rival, perdent-se en regats estèrils, conduccions 'eternes' i execucions tremendament lentes amb la pilota als peus. Només Mario (70'), dels més entonats en clau groga, va generar un 'ui' amb un xut llunyà atrapat per Alberto. Tanmateix, però, la inèrcia de les pròpies circumstàncies havia de conduir abans o després a generar ocasions, i així, al 81', després d'una llarga jugada, una combinació entre Miki Gustà -bona feina també la seva en els minuts que va jugar- i Jairo va acabar amb potent xut creuat del segon al fons de la xarxa. 7è gol del curs per a l'11 mariner. A partir d'aquí el matx ja va quedar lògicament vist per a sentència, arrodonint el marcador a les acaballes, en l'últim minut que es va jugar, Uri Fernández, de volea i al segon pal a centrada de Jairo.

Enganyós resultat definitiu, doncs, després de 90' en què el Castelldefels, com comentava el mateix Miki Carrillo en roda de premsa, va estar molt malament, aprofitant únicament i per pura inèrcia unes circumstàncies d'encontre que el van afavorir. Tanmateix, l'equip ha d'augmentar el seu nivell competitiu i recuperar un segell de solidesa i fiabilitat que fa setmanes que ha perdut i que de moment no recupera. Són tres punts importants, això sí, per a trencar la dinàmica, però les sensacions no van gens bones davant un notable Vista Alegre que 11 contra 11 i 11 contra 10 va ser millor. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 1.000 espectadors

UE CASTELLDEFELS:  Planagumà; Juanito (Víctor Rodríguez, 84'), Marc Martínez, Javi Calvo, Francis (Alegre, 46'), Varese (Mario, 46'), Joan Roig, Dani Romero (Uri Fernández, 76'), Jairo, Raúl Cortezón (Miki Gustà, 59') i Biyong

UD VISTA ALEGRE: Tomás; Lara, Lavilla, Marc Zenón, Adri Pérez (Raymer, 84'), Jarabo, Prieto (Martí Ramos, 65'), Naoufal (Kevin, 65'), Cano (Alberto Cantero, 30'), Gilberto (Jonatan Izquierdo, 72') i Sani

Àrbitro: LÓPEZ JIMÉNEZ; TG: Javi Calvo, Joan Roig, Raúl Cortezón, Jairo // Lavilla, Jarabo, Sani, Lara (2); TV: TOMÁS (29') i LARA (60')

En la prèvia el club va fer entrega de sengles plaques pels seus anys de dedicació al club a Sergio Prieto i Gilberto

Gols: 0-1: LAVILLA (14'); 1-1: RAÚL CORTEZÓN (p) (30'); 1-2: NAOUFAL (35'); 2-2: BIYONG (62'); 3-2: JAIRO (81'); 4-2: URI FERNÁNDEZ (90')

MINUT 91

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Des del minut 1 al 95 hem fet un partit lamentable. Hem estat patètics. No hem estat a l'alçada del partit ni de la importància dels punts ja que l'equip no ha tingut ni la intensitat ni la competitivitat adients per afrontar el partit, i evidentment estic molt descontent pel que s'ha vist. El millor és que hem sumat els 3 punts i com a mínim trenquem la dinàmica de tres derrotes seguides que portàvem. No m'ha agradat gens l'equip, ni a nivell de joc, ni d'intensitat ni a cap nivell, i els 3 punts d'avui, jugant així, són 'engréixar per tornar a aprimar', perquè o l'equip canvia o ho passarem malament enguany. No sempre és fàcil jugar en superioritat numèrica, però hem estat molt malament. A la primera part ens han superat amb amb claredat. Ens marquen en un córner, després empatem però amb 10 continuen sent superiors i marquen l'1-2, i nosaltres no hem tingut cap mena de resposta. Després, quan ells s'han quedat amb 9, hem tingut la sort que hem marcat ràpid, però és que després no hem generat ni perill. Tot han estat males decisions, conduccions excessives...Hem jugat fatal 11 contra 11, 10 contra 11 i 9 contra 11. Jo no he disfrutat gens. El partit per mi des de la banqueta ha estat un autèntic infern i ho he vist tot patètic. L'únic bó és que hem guanyat. Hi ha hagut algun moment de nervis i tensió, en el descans, però s'ha resolt i ha de quedar en això. Són moments en què les revolucions són molt altes i passen coses que igual no han de passar, però tampoc hem de tornar-nos bojos, ja que s'arreglen i ja està. Jo ben bé del tot tampoc sé què ha passat, però ho hem parlat amb l'Eloy, que és un tipus magnífic i un gran entrenador, i s'han pres les decisions que s'havien de prendre i punt. Però són coses de futbol, que de vegades passen i ja està. Respecte a les accions polèmiques, en l'1-1 si xiula penal entenc que ha d'expulsar Tomás, i la segona vermella és bastant clara, perquè tenint una amonestació és entrada de groga sense discusió, tot i que insisteixo que ells en inferioritat també han estat molt bé".

ELOY MARTÍNEZ: Entrenador UD Vista Alegre. "Fins a la segona expulsió hem donat una bona imatge, hem dominat el partit, hem estat fidels a la nostra personalitat i crec que hem manegat el joc amb relativa claredat, però amb 9 jugadors és complicat jugar i el Castelldefels, que té bons jugadors, ha acabat per capgirar el tempteig. No obstant penso que el Castelldefels no ha estat millor que el Vista Alegre en cap aspecte del joc. El meu equip ha estat fenomenal, ha donat una gran imatge, ha volgut sempre la pilota, ha treballat a dojo i ha merescut més, però les circumstàncies del partit han estat aquestes i ja està. Al futbol no sempre surten les coses com un voldria, tot i treballar per fer-ho. Després del gol de Lavilla teníem el partit ben controlat, però en una acció bastant aïllada ens han generat el penal de l'1-1. No hem estat fins, però també és veritat que Jairo està sent un dels millors jugadors de la competició en el que portem de lliga i aquestes coses passen. Respecte al penal, tampoc hi ha massa a dir. L'àrbitre ha de decidir ràpid i no és fàcil, i el mateix Jairo ens reconeixia que quan ha sentit el contacte, que ha estat bastant lleu, s'ha deixat caure, que és el que en aquelles circumstàncies hagués fet tothom. Al minut 30 ja se'ns ha quedat molt coll amunt. Jo no em lamento tant de les dues expulsions, perquè la primera ha anat com ha anat i la segona, amb una groga, no ha de succeir, sinó de la idea general, ja que penso que moltes vegades s'ha de pensar també en el joc en global, ja que deixar un equip amb 9 amb mitja hora per jugar és molt de perjudici per l'equip que ho pateix. I per exemple Sani tots els partits rep molt i no se sanciona això com toca. Si seguim així, guanyarem partits i estarem més amunt, no en tinc cap dubte. 10 contra 11 els hem aguantat molt bé, perquè ens defensat amb ordre i no els hi hem posat fàcil. Castelldefels és una ciutat cada cop més gran però en el futbol local som relativament pocs. Per això és tan important que s'hagi viscut en el dia d'avui un ambient com aquest. Les dues entitats i les dues aficions han estat molt bé, i també en Miki Carrillo perquè ha reaccionat molt bé a una situació que jo mai m'havia trobat en el món del futbol i que no es pot permetre. Sempre són els mateixos".