Inici equilibrat. Dos gols en poc més de tres minuts marquen el camí groc fins al descans (2-0)

L'últim partit de lliga del Castelldefels 16-17 al Municipal d'Els Canyars ens va deparar una d'aquelles cites que es recorden durant molt de temps i per les que, a l'hora de la veritat, val la pena formar part d'aquest món del futbol. Amb Els Canyars ple de gom a gom, circumstància com ja sabem no massa habitual, amb molta afició barcelonina -sempre fidel i constant en l'ànim al seu equip-, i també bastanta més afluència del que és normal al Carrer Església per part de la parròquia local, que va respondre en massa a la crida #PosatLaGroga, tot plegat va arrencar amb 'aroma' de partit tens i amb moltes coses en joc, especialment per a un Castelldefels que si perdia -i hagués estat així en cas de no sumar- podia descendir a Primera Catalana.

Miki Carrillo va presentar una única novetat a l'onze inicial respecte al que va formar d'entrada contra l'Olot, caient-ne Marc Martínez en detriment de Jaume, tornant així a la defensa de quatre. Els altres 10 protagonistes eren exactament els mateixos que a la capital de La Garrotxa. Al davant, una Montañesa que sí va plantejar defensa de tres amb dos carrilers, amb l'objectiu de fer-se forta en defensa i dirimir un partit de treball i intensitat a la medul.lar, amb dos pencaires com Rubén i Pau López. Els primers minuts d'encontre van ser més intensos que bons, però si més no van tenir 'espurna', ja que la pressió a la zona ampla era constant per totes dues bandes, amb una Montañesa que volia tenir una mica més la pilota i un Castelldefels que cada cop que recuperava bimba i podia teixir ràpides transicions, amb espais, generava sensació de perill. Juanito (1') -xut alt-, i Cano (6') -gran intervenció defensiva d'Uri Escabrós per evitar mals majors- van protagonitzar els primers intents ofensius ressenyables, tot i que la primera gran ocasió va ser visitant. I és que al 7' Pedro García, controlant una profunda passada llarga, va guanyar-se l'espai dins l'àrea encarant Manu Martín, però Javi Morales, magnífic tot el partit, va evitar la rematada amb una ràpida cobertura. 

A poc a poc, i superats els 'nervis' inicials, el joc es va anar asserenant, sense que passés ben bé res durant uns 10' aproximadament. El Castelldefels, amb molta participació de les ales en aquella fase, especialment d'Isaac Maldonado des de l'extrem dret, intentava fer mal davant d'una Montañesa aparentment ferma, i així, en aquesta dinàmica d'equilibri absolut vam arribar al 19', segurament el moment clau del partit. Una sorprenent falta de Javi Morales a Vega, corona de l'àrea, li atorgava una inmillorable opció al conjunt de Nou Barris, ja que recordant el partit de la primera volta, Payán va fer l'1-1, de falta, des d'una posició gairebé calcada. Aquest cop, però, va anar-hi Uri Escabrós, i el seu xut, poc afortunat, després de rebotar en la tanca, va generar un fulgurant contraatac teixit entre Óscar García i Jordi Cano, part esquerra, amb centrada enrera del vilafranquí i rematada a la xarxa amb l'esquerra, previ control, de Sergi Moreno. Deliri a les graderies.

I si no vols caldo, 'dues tasses'. Quan encara no havíem estat capaços de pair del tot l'emoció de l'1-0, i en una acció inesperada, va arribar el segon. Corria el 23' quan una passada llarga sense aparent perill va ser resolta amb una greu errada per part d'Edu Domingo, qui va deixar el seu intent de refús en els peus de Sergi Moreno, qui aprofitant l'inesperat 'regal' va superar Cócera amb un toc subtil. Immediatament després del 2-0 els barcelonins van realitzar el seu primer canvi. Pedro García, lesionat al turmell al 10', i després de molts minuts fora del terreny de joc, va acabar sent reemplaçat per Joel. Aquest segon gol va deixar 'tocada' una Montañesa que en els 10-15' posteriors va romandre 'grogui', a mercè d'un Castelldefels que va rondar el tercer en l'enèsima contra de Jordi Cano part esquerra -que no va tenir aturador durant la major part de l'encontre- (30'), closa amb centrada sense rematador, i en un parell de 'fuetades' d'Isaac Maldonado (33' i 36'). En la primera, Escabrós va enviar la pilota a córner, i en la segona Víctor Cócera va treure un gran mà baixa evitant el 3-0 amb un xut enganxadíssim al pal. Els de Nou Barris van reaccionar una mica als últims 5' més afegit, disposant d'un parell d'ocasions bastant clares en les figures de Montoro (40'), qui no va enganxar bé una pilota solta en àrea gran, i Joel (42'), qui a la sortida d'un córner va obligar a una salvadora intervenció defensiva, amb Manu superat, després d'un precís cop de cap. 

El segon temps arrenca 'mogut' i amb clares ocasions en totes dues porteries. La Montañesa es fa amb el domini territorial davant un Castelldels que es defensa bé i sentencia a les acaballes

Com era d'esperar, tenint en compte que la 17a posició era i és de màxim perill donada la situació a la Segona B, la Montañesa va sortir de vestidors amb l'objectiu de marcar el gol que li donés opcions d'arribar a obtenir el punt que necessitava per a fugir-ne al cent per cent, i la realitat és que al primer minut va ser ben a prop d'aconseguir-lo. Un córner servit des de la part esquerra va ser pentinat en primera instància per Dani Sánchez, i enviat als núvols, en boca de gol, també amb la testa, per Joel, en una ocasió claríssima que evidentment va posar 'la por al cos' de la parròquia groga.

El Castelldefels, però, va reaccionar bé, i tant va ser així que al 50' Jordi Cano va ser a punt d'ampliar la renda, quan en un nou contraatac de llibre, i després d'una perfecta passada de Jorge Sánchez -qui al primer temps havia reemplaçat Jaume per lesió-, es va plantar sol davant Cócera estavellant el seu xut, després de tocar el porter, al bell mig del pal esquerre barceloní. Aquells primers minuts van ser d'estira i arronsa, amb arribades perilloses a totes dues àrees, mancant això sí 'finor' a l'hora de concretar-les. Javi Morales (52') va signar una nova acció defensiva providencial, evitant el control de Vega davant Manu, responent novament Cano al 55' amb una centrada-xut, 'enverinada' que el porter barceloní va atrapar al primer pal.

Superada l'hora d'encontre el ritme de joc va baixar. L'alta temperatura va influir-hi, sens dubte, però el guió del partit semblava evident en aquella situació. El Castelldefels, arrenglerat en la seva parcela, van cedir el domini del joc a una Montañesa que va passar a manegar la bimba davant un rival que aguardava ben atent i concentrat les seves opcions de contra. I la realitat és que aquest domini dels de rosa va ser poc productiu durant el gruix d'aquest segon període, ja que els de Carrillo no van concedir errades ni espais, raó per la qual, de perill de cara a les porteries rivals, se'n va crear ben poc. A destacar només dos gols anul.lats, ben anul.lats com han demostrat les imatges de BTV, a José Santos (69') i Joan Inés (73'), per sengles fores de joc. El pas dels minuts jugava a favor del Castelldefels, però el neguit per no tancar del tot el resultat, i els gols que anaven 'caient', sobretot a Manlleu, generaven certa inquietud, ja que un possible 2-1 dels groc-i-negres podia conduir-nos a una recta final de màxim patiment.

Val a dir però, que en línies generals el Castelldefels es va mostrar bastant sòlid i serè i no va passar per massa situacions de perill davant un rival que cada cop cercava un futbol més directe, joc ben gestionat tant per la línia defensiva com pel sacrifici col.lectiu global. La presència de Marc Martínez a la recta final va enfortir encara més el 'discurs', i de fet el mateix Marc va ser a prop d'establir el 3-0 en una rematada de cap a la sortida d'un córner (80') que va fregar el travesser. A la recta final, i amb més cor que cap, la Monta va intentar apretar, però només va generar perill en un cop de cap de Vega, després d'una falta lateral (83'), que Manu, segur, va atrapar sense donar opció al refús. El gol de La Jonquera a l'afegit de Les Grasses va canviar definitivament l'escenari de l'epíleg del matx, especialment per a una Montañesa que queia a la 17a plaça, i als pocs segons del gol de Murga, Bauli, en acció personal per la dreta de l'àrea, batia Cócera amb cama esquerra.

En resum, magnífic final de curs de la UEC als Canyars. Els de Carrillo van tancar la temporada amb una gran i importantíssima victòria que malgrat no salvar-los encara del descens a Primera Catalana, els deixa en una situació prou interessant per fer-ho, sobretot perquè després de la jornada 30 el Castelldefels era cuer. Espectacular reacció d'un equip que especialment a casa ha dut a terme una recta final de lliga increïble -quatre victòries seguides- per acabar 15è, que és la millor classificació marinera a la categoria des de la temporada 12-13. Enhorabona per la feina realitzada a cos tècnic i jugadors. I moltes gràcies, afició. Esperem que si més no un dels quatre equips catalans que disputen la promoció ascendeixi i puguem seguir a Tercera. Ens ho hem guanyat. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 1210 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Javi Calvo, Javi Morales, Alegre, Joan Inés, Jaume (Jorge Sánchez, 28'), Óscar, Isaac Maldonado (Marc Martínez, 75'), Jordi Cano i Sergi Moreno (Bauli, 83')

CF MONTAÑESA: Víctor Cócera; Dani Sánchez (Diego, 56'), Uri Escabrós, José Santos, Edu Domingo, Payán, Rubén, Pau López, Pedro García (Joel, 24'), Montoro i Vega

Àrbitre: CARRERO ROMERA; TG: Javi Morales // José Santos, Vega

Gols: 1-0: SERGI MORENO (20'); 2-0: SERGI MORENO (23'); 3-0: BAULI (91')

MINUT 91

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Sabíem que la victòria era fugir de la 16a, la 17a i la 18a, i ho hem aconseguit. No estem salvats encara, però si més no estem en una interessant situació per aconseguir la permanència, fita prou important tal i com han anat les coses. Crec que la victòria és merescuda, ja que hem sortit forts, intensos i verticals, hem marcat dos gols seguits i a partir d'aquí hem encarrilat el partit. Havíem treballat durant la setmana per fer mal per les bandes, ja que un cop recuperàvem podíem ser capaços de generar situacions de contra de tres contra tres, davant dels tres centrals, i amb la velocitat que tenim a dalt ens podia anar bé. I així ha estat. Moltes vegades prepares els partits i les coses et surten a l'inrevès, i avui en canvi s'ha posat tot de cara des de bastant aviat. És futbol. Quedar 15è, tal i com ha anat la lliga, per nosaltres és gairebé com guanyar-la. Nosaltres tenim un pressupost molt baix, hem competit contra equips tremendament poderosos, i crec que ho hem fet amb professionalitat i molta implicació. El club ens ha permès treballar amb plena comoditat i això és el més important, i si al final aconseguim l'objectiu serà un èxit encara més gran. Està clar que em sap greu que aquest últim partit hagi estat contra la Monta, perquè és un club que m'estimo, amb una afició increïble. És un club molt gran, amb un innegable caràcter de barri, i passi el que passi s'aixecarà. Hem sortit amb determinació, sense nervis, i crec que això ha estat clau perquè en el tram inicial penso que hem estat superiors i hem generat més perill que ells, i afortunadament hem trobat dos gols. He patit molt als últims 10', sobretot perquè anaven caient els gols a Manlleu i un 2-1 de la Montañesa ens hagués fet mal, però en aquest cas el patiment ha estat per bé. Sergi Moreno i Jordi Cano ens han donat molt, 14 gols entre els dos, són jugadors de molt de nivell i que ens han ajudat, però tot l'equip ha ratllat a alt nivell per acabar 15ns. Jorge Sánchez ha tornat a estar magnífic. I amb 44 anys és increïble. Aquest home ha estat i és futbolista i això un cop més ens ha ajudat. A partir d'ara, estarem pendents del sorteig de demà i de les promocions. Encara no hem parlat de l'any vinent perquè tots estàvem centrats en acabar la lliga el millor possible, però està clar que en aquests propers dies parlarem i es decidirà tot".

TONI PÉREZ: Entrenador CF Montañesa. "Hem viscut el pitjor escenari i el pitjor malson possible. És el moment més trist de la meva trajectòria futbolística i evidentment estem tots trencats. Crec que hem començat bé, però el seu 1-0 ens ha fet mal, i l'errada del 2-0 ja ha marcat molt, perquè en un partit així, que és una 'final' a efectes pràctics, anar a remolc des de tan aviat sempre fa que tot costi més. A la primera part, tret dels últims minuts, no hem estat capaços de jugar amb la intensitat i la profunditat que pertocava i suposo que els nervis també han influit. Demanar perdó a l'afició de la Montañesa. La millor afició de Tercera no es mereix un descens, sempre ens donen suport, la gent segueix animant-nos acabat el partit i s'esgoten els adjectius. És increïble la gent de Nou Barris. Els dos primers gols del Castelldefels són els típics que no entren en cap guió, que no pots controlar. És veritat que en el primer no hem estat fins, però el segon ja és una desgràcia i tot i que després del descans hem sortit bé i ho hem tornat a intentar, no hi ha hagut manera. Hem de ser autocrítics. Si hem arribat a la jornada 38 en aquesta situació és perquè no hem fet les coses bé. S'han d'analitzar les coses amb sinceritat i sobretot tenir clar tots què hem fet malament per no tornar-ho a repetir. Per acabar-ho d'adobar, La Jonquera marca al minut 93 i això ens condemna a la 17a plaça. La dinàmica de la segona volta ha estat dolentíssima, a nivell de joc i de marcadors, i pensàvem que la victòria contra el Cerdanyola ens podia donar moral, però malauradament en aquesta 'final' no ha pogut ser. Hem d'esperar a les promocions"