El Castelldefels disposa de les ocasions més clares del primer temps, però el Vilassar encerta en el seu únic xut entre els tres pals

La setena visita de la UE Castelldefels al Municipal Xevi Ramon de Vilassar de Mar va registrar la segona derrota groga en aquests enfrontaments, resultat tremendament dur no només pel que suposa classificatòriament a aquestes alçades sinó sobretot pel que va ser el desenvolupament d'un encontre en què ni molt menys el Castelldefels va merèixer perdre. Tanmatex, com diu el refrany castellà, 'a perro flaco, son todo pulgas', sent el d'ahir el partit arquetípic que un equip en mala dinàmica acaba perdent tot i no ser inferior al seu rival en cap aspecte del joc.

Miki Carrillo va sorprendre d'entrada amb el canvi de dibuix a l'onze inicial groc, formant amb tres centrals i dos carrilers, i també amb algunes inclusions a l'onze. D'entrada, i respecte a l'equip que va sortir d'inici contra el Sabadell B, hi van caure Jorge Sánchez per sanció i Makaay per decisió tècnica, ocupant els seus llocs Juanito i el jove Sergi Cabré, qui tot just va gaudir de la seva tercera titularitat en tota la campanya. I hem dir que el partit va començar, al contrari del que es podia preveure, a un ritme força alt i amb un gran intensitat en l'aspecte físic, lluitant-se cada disputa amb molta generositat en l'esforç. Els de Manel Moya van ser els primers en provar fortuna, xut de Sergio Ginés (1') després d'una bona passada interior -pilota als núvols en interessant situació-, però a poc a poc el Castelldefels va ser capaç d'entrar més en contacte amb la pilota i generar sensació de perill de cara a la porteria d'Imanol, en gran mesura gràcies a la mobilitat dels tres puntes -Sergi Cabré, Sergi Moreno i Jordi Cano- i a les aparicions des de segona línia d'Alegre. Així les coses abans del 15' els de Carrillo van generar dues ocasions força clares que no van acabar en gol per ben poc: al 8', Marc Martínez, després d'una falta servida per Sergi Cabré, i un primer refús, no va colpejar amb prou força amb el cap una pilota solta quan es trobava absolutament sol davant d'Imanol; i al 12' Alegre, després d'una bona combinació col.lectiva, va intentar sorprendre el porter local amb un xut ras i creuat des de fora de l'àrea que va passar bastant a prop del pal esquerre de la porteria vilassarenca.

Al contrari del que li ha succeït en molts partits a domicili, el Castelldefels semblava sentir-se força còmode, però la realitat és que el Vilassar és d'aquells rivals, experimentats i amb ofici, que sap gestionar prou bé les emocions i els temps del joc, raó per la qual, i amb els futbolistes de qualitat que té, un 0-0 a casa, sense manegar del tot l'encontre, no li suposa un gran neguit. Els grocs, lògicament més necessitats, seguien a la seva i al 23' van generar la tercera gran ocasió del primer temps, quan una nova aparició de Sergi Cabré -el millor del Castelldefels al primer acte-, juntament amb l'altre Sergi, Moreno, després d'una passada profunda, va acabar en intent de rematada de Cabré ben cobert per la defensa, maniobra talentosa del nostre menut mitjapunta i xut final de Sergi Moreno amb l'esquerra lleugerament alt. L'equip generava 'uis' i ho estava fent bé, però el 0-1, tot i la claredat d'aquestes situacions que hem explicat, no arribava, i a poc a poc, i especialment passada la mitja hora, el joc es va anar 'espessint'. El quart d'hora previ al descans va venir marcat sobretot per les interrupcions i les imprecisions d'uns i altres, amb un futbol sense continuïtat ni arribades a les àrees, dirimint-se tot a la medul.lar i a còpia de molta lluita i escassa combinació. Ras i curt, la típica dinàmica d'encontre en què el tòpic diu que "no passa res". Però aquestes fases del 'no passa res' molts cops són les més perilloses, i ahir en vam tornar a tenir una mostra. Quan semblava que tot ens encaminava al descans a un empat sense gols, al 41' va arribar el gerro d'aigua freda. Un atac aparentment intranscendent del Vilassar per part dreta va acabar en una pilota filtrada a la posició de Sergio Ginés, absolutament sol dins l'àrea, qui regirant-se de manera veloç va superar Manu Martín amb un xut creuat. I aquí trobem la primera polèmica. Diversos jugadors del Castelldefels van protestar la posició de Sergio Ginés en el moment de la passada, i la realitat és que, vista la repetició televisiva, Ginés sembla més avançat que la defensa groga en el moment de recepció de la pilota. També ens apunten des de La Xarxa que un jugador groc, fora d'aquell pla, podia estar com a molt 'en línia', però el que sí que és indiscutible és que es tracta d'una posició molt i molt dubtosa que l'assistent que cobria aquell atac, que molts minuts després tornaria a ser protagonista, va donar per bona. Óscar García (42'), va intentar respondre amb un colpeig des de la frontal, en una pilota solta, que es va perdre per poc a l'esquerra d'Imanol. Al descans, 1-0

El Castelldefels 'vol però no pot', el Vilassar es queda amb 10 per expulsió de Jaime Hernández i gol mal anul.lat a Javi Morales al 93'. L'1-0 no es mou

L'amargant regust amb què havíem acabat al primer temps, amb inesperat gol en contra al 41', semblava mantenir-se als primers minuts de la represa, ja que els de Manel Moya van sortir millor, generant diverses arribades a l'àrea de Manu Martín, entre les que cal destacar una de Valderas (49'), després d'una pilota que ell mateix havia recuperat, i que la línia defensiva groga va poder resoldre 'in extremis', i també un xut llunyà de Roberto Camacho (50'), que el porter visitant va desviar amb una bona intervenció. El Castelldefels va intentar reaccionar, especialment de la mà d'un gran Sergi Moreno, qui va realitzar una magnífica segona meitat en l'aspecte purament individual, i tant va ser així que al 51' una gran incursió seva per la part esquerra va acabar en centrada enrera que Jordi Cano no va encertar a rematar.

Els nostres volien i no deixaven d'intentar-ho, però l'aire del joc que havia predominat durant el tram final del primer període, basat en el contacte continu, les interrupcions i les imprecisions constants, propiciava que la necessària reacció marinera no acabés d'arribar. S'estava jugant poc i calia 'remoure l'arbre'. Així ho va entendre Miki Carrillo quan al 56' va optar per introduir sobre la gespa un nou punta com David Bauli en detriment de Marc Martínez, acumulant més homes en parcela ofensiva i tornant al dibuix de 4 al darrera, i val a dir que durant els primers compassos d'aquest nou 'statu quo' el Castelldefels va viure, segurament, els seus millors minuts del segon temps -entre el 55 i el 65' concretament-, destacant dues bones situacions en les botes de Sergi Moreno (57') -acció personal, part esquerra de l'àrea-, que Imanol va enviar a córner, i de Jordi Cano (62'), en incursió des de l'extrem dret closa amb centrada-xut que el porter local va desviar per sobre del travesser.

El Vilassar, que no s'estava tornant pas 'boig' a l'hora de dibuixar transicions a la recerca d'una possible sentència amb el 2-0, era conscient que els espais apareixerien de manera més evident, tenint en compte que els grocs havien de seguir donant passes endavant, i al 64' van estar a punt d'aprofitar-los quan excel.lent passsada amb l'exterior de Pau Senent va permetre Valderas encarar Manu per l'esquerra de l'àrea i intentar superar-lo amb un xut creuat, però un cop més el porter groc va demostrar els seus reflexes, evitant el gol amb una fantàstica mà baixa. Curiosament però, i després d'aquest ensurt, es va produir la jugada que marcaria el tram final d'encontre. I és que Jaime Hernández va ser expulsat (65'), per doble amonestació, després d'una clara infracció comesa sobre Sergi Moreno. El Castelldefels, doncs, disposava de 25 minuts més afegit de superioritat numèrica. 

Paradoxalment però, i malgrat que en el llençament de la falta que va derivar de l'expulsió, Javi Morales i Jaume van disposar de pilotes soltes dins l'àrea que no van contactar amb precisió, la realitat és que 10 contra 11 el Vilassar es va tancar bé, agrupant-se amb criteri i limitant espais, sent incapaç el Castelldefels de trencar aquest mur defensiu. Conduccions massa llargues i intents excessivament individuals van facilitar la labor d'uns maresmencs que van patir menys en els 10' posteriors a l'expulsió de Jaime que en els 10' anteriors. De fet, fins al 80' l'únic intent mariner ressenyable va venir a càrrec de Joan Inés (76'), qui havia reemplaçat Jaume, amb un colpeig llunyà que va comptar novament amb la segura resposta d'Imanol. Entràvem en la recta final i l'1-1 no arribava. No es pot discutir que la UEC, sobretot als darrers 10', va anar-hi, acumulant homes en atac. ja amb Makaay sobre la gespa, i que hi va posar cor i actitud, però de profunditat final en va tenir poca, i fins i tot va patir en alguna que altra contra local com la protagonitzada per Tejero (84').

Tanmateix, i per acabar-ho d'adobar, el final del partit va ser especialment cruel pel Castelldefels. Per què? Doncs perquè amb l'equip 'bolcat' al 93' es produïria una decisió arbitral determinant per la sort final del partit. Una acció d'atac UEC per la dreta va acabar en centrada a l'àrea de Jordi Cano, pentinada al primer pal de Sergi Moreno i rematada al fons de la xarxa de Javi Morales. En principi, semblava un gol absolutament vàlid, però, contra tot pronòstic, el mateix assistent que no havia aixecat la bandera en el gol de Ginés sí que ho va fer en el de Javi Morales, quan semblava posició absolutament correcta. I és que ho era. Les imatges televisives de La Xarxa demostren que en el moment de la pentinada de Sergi Moreno, Javi Morales, com ja semblava 'in situ' insistim, estava, com a mínim, en línia amb el darrer defensor local, en aquest cas el central Oumar. L'assistent no ho va entendre així, prenent una decisió equivocada i que en aquest cas ha perjudicat ostensiblement el Castelldefels, perquè tot i que no suposava guanyar, un punt a aquestes alçades és or. 

Al final, doncs, 1-0 per a una UEC que va merèixer més, que va cuallar una actuació força sòlida al Xevi Ramon però que igual que va succeir en les dues jornades anteriors, va tornar cap a casa sense punts al sarró. Tocarà tornar a guanyar el proper diumenge, en una autèntica 'finalíssima', contra La Jonquera. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!

FITXA TÈCNICA

Xevi Ramon, Vilassar de Mar, 200 espectadors

UE VILASSAR: Imanol; Soufiane, Oumar, Jaime Hernández, Iván Rodríguez, Manu Viale, Pau Senent, Dani Valderas, Ramon Rovira (Matamala, 87'), Roberto Camacho i Sergio Ginés (Tejero, 67')

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Marc Martínez (Bauli, 56'), Javi Calvo, Javi Morales, Alegre (Makaay, 77'), Jaume (Joan Inés, 67'), Óscar García, Jordi Cano, Sergi Cabré i Sergi Moreno

Àrbitre: MUÑOZ BAQUERO; TG: Ramon Rovira, Soufiane, Roberto Camacho, Jaime Hernández (2) // Juanito, Javi Morales, Óscar García, Sergi Moreno, Jordi Cano

Gols: 1-0: SERGIO GINÉS (41')

MINUT 91

MANEL MOYA: Entrenador UE Vilassar. "Victòria important. Hem agafat una línia bona de joc i resultats, tant a casa com a domicili, i hem estat capaços de redreçar el camí, sobretot a casa, on crec que tampoc era normal el fet d'haver acabat la primera volta sense victòries. Està clar que les incorporacions que hem fet amb la temporada començada ens han donat molt, hem guanyat en solidesa com a bloc i a partir d'aquí hem equilibrat el gran rendiment que estem tenint fora de casa durant tota la temporada amb el que hem començat a oferir a casa a la segona volta. El Castelldefels ens ha sorprès amb el seu esquema tàctic al primer temps, i tot i que hem tingut dificultats, hem aguantat i hem tingut l'encert de posar-nos al davant, i això ha estat determinant. Ha estat un partit difícil perquè el Castelldefels ha tingut també les seves opcions i ha optat als punts fins al final, però hem estat capaços de conservar el resultat i sumar una victòria que ens reforça encara més en el nostre bon moment de cara al final de temporada".

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "El futbol són gols, està clar. Ells han xutat 2-3 cops a porteria en tot el partit però han guanyat, i això és el que té aquest esport i s'ha d'assumir. Crec que hem fet un bon partit, especialment a l'hora de defensar-nos, on hem concedit poques errades i el Vilassar, que és un equip que viu un bon moment i té jugadors de gran qualitat, ens ha generat poc. En atac en canvi no hem tingut gens de finor, ni a l'hora de rematar, ni a l'hora de buscar l'última passada ni tampoc a l'hora de llegir els espais, però amb tot i amb això crec que hem generat moltes més arribades que el Vilassar i per això fa mal perdre un partit així. Hem canviat el dibuix per buscar més amplitud des dels carrils i que els jugadors interiors tinguéssin més marge, i crec que no ens ha sortit malament, però l'1-0 ho ha condicionat tot, pel gol en sí mateix i pel minut en què ha arribat. No puc valorar les accions polèmiques ara mateix perquè m'enganxaven lluny. Per tant no puc emetre una opinió amb prou elements de judici com per dir si el seu gol era fora de joc i l'anul.lat a Javi Morales, no. El que està clar és que el seu ha pujat al marcador i el nostre ha estat anul.lat, cosa típica també de situacions com la que vivim ara, en què no tenim sort ni en aquests aspectes"