El Terrassa surt fort, el Castelldefels equilibra les coses al tram central del primer període i al descans s'hi arriba sense gols

El Castelldefels afrontava l'encontre amb la necessitat imperiosa de tornar a sumar després de la derrota a les acaballes encaixada a Manlleu, i per fer-ho Miki Carrillo va comptar d'entrada amb 10 dels 11 homes que van formar inicialment a terres osonenques, caient Carlos García en detriment de Juanito. Al davant, un potent rival, ple de jugadors de qualitat i que demanden de poca presentació tant a la Tercera Divisió com en alguns casos a Segona B.

En línies generals podem dir que el primer temps va resultat equilibrat amb un Terrassa que, això sí, va començar i acabar millor. Els rojos van posar setge sobre l'àrea groga als primers 15', forçant un grapat de serveis de cantonada i culminant un nombre significatiu de jugades d'atac, tot i que la majoria sense un gran perill. De fet, segurament l'opció que més a prop es va quedar del gol en aquell tram va ser la primera, una rematada en pròpia porta, de cap, de Marc Martínez (als 15 segons), que no es va convertir en el 0-1 per ben poc. Posteriorment Amantini (2') -cop de cap en un servei de cantonada-, Grasa (8') -xut tou en bona posició- i Raúl Torres (14'), mitja tisora força desviada en una llarga incursió atacant- van avisar de les intencions roges. A poc a poc, però, el Castelldefels va anar entrant al partit, especialment a partir del 20'. La pressió en zona ampla va resultar més efectiva, Mario a la medul.lar i els jugadors ofensius de banda van entrar una mica més en joc i això va fer que entre el 20' i el 30' els grocs sovintegéssin els tres quarts vallesans, generant dues situacions bastant clares als minuts 20' -jugada personal d'Adri Alonso que no es decideix a xutar en posició propícia- i 23', en una nova combinació Jordi Cano-Adri Alonso que l'ex del Vilanova va culminar amb un xut que va fregar el pal dret de la porteria d'Ortega.

Superats aquests minuts bastant vistosos, amb presències freqüents a les àrees, el duel va anar perdent 'gas', sobretot per les constants interrupcions que entre el 35' i el 45' va haver-hi per diferents circumstàncies -faltes, jugadors atesos la gespa i fins i tot algun que altre moment de tensió que afortunadament va acabar en no-res-. Així les coses, del final del primer acte només podem destacar la doble reclamació de penal visitant als minuts 28' -per una caiguda de Raúl Torres-, que no va semblar res, i 30', en aquest cas per una mà a centrada de Xapi Arnau, en la típica infracció que segons l'apreciació de cada col.legiat es xiula o no. En aquest cas, Guijarro Álvarez va entendre que no era punible. És veritat que el Terrassa va tornar a la seva versió més dominant a partir de totes aquestes accions, però no ho és menys que fins al 45' pràcticament no va generar situacions destacables, amb una defensa groga seriosa, raó per la qual el 0-0 no es va moure.

Raúl Torres avança el Terrassa de penal. El Castelldefels no genera perill i malgrat que el marcador es manté obert fins al final, el 0-1 resta inalterable

A la represa, Miki Carrillo va realitzar d'entrada una substitució, reemplaçant el 'tocat' Adri Alonso per Jaume, qui després de dos mesos sense jugar per diferents problemes físics ja torna a ser a disposició del tècnic groc. Aquest canvi però no va derivar en millors notícies pel Castelldefels, ja que a l'estil del que havia succeït als 45' precedents, els d’Agustín Vacas van sortir decidits a que no se’ls hi escapés l’encontre, i aquest cop van ‘obrir la llauna’ per la via ràpida. Velillas (47') va avisar del que podia venir en una acció personal culminada amb un xut sense problemes per a Manu Martín, i precisament l'ex de la Montañesa va protagonitzar cinc minuts més tard l'acció decisiva del matx. I és que al 52' va ser objecte de penal després d'una talentosa incursió made in Velillas per la part esquerra de l'àrea culminada en centrada sense rematador. Guijarro Álvarez, però, va assenyalar penal perquè en el moment de l'acció de la centrada, reeixida, Javi Calvo va contactar amb la cama del davanter roig, fent-lo caure. Un contacte inapelable. La transformació dels onze metres va anar a càrrec de Raúl Torres (52’).

El gol encaixat va deixar molt 'tocat' un Castelldefels que a partir d'aquí  es va difuminar completament, realitzant una segona meitat més que discreta, segurament la pitjor de tot el curs a casa, amb poques idees i sense inquietar Ortega pràcticament en cap moment. És més, en els minuts inmediatament posteriors al 0-1, el Terrassa va rondar el 0-2 en un parell d'ocasions bastant clares en les botes Joan Grasa -ú contra ú davant Manu Martín del que el porter groc en va sortir guanyador- (54'), i una rematada d'Amantini, en el córner conseqüent, que no va sortir massa lluny del pal esquerre groc. Si hagués estat bàsquet, handbol o qualsevol esport de sala, Miki Carrillo, en aquells moments, hagués demanat temps mort.

Superada l'hora d'encontre les perspectives en clau UEC no eren precisament les millors, ja que l'equip pràcticament ni s'apropava a l'àrea visitant ni tampoc s'estava mostrant massa fiable en la contenció, raó per la qual cada transició rival generava una enorme sensació de perill. Veient el panorama, el Terrassa va decidir, durant el gruix del segon temps, rendabilitzar esforços, manegant còmodament el joc sense necessitat d'emprar-se massa a fons en defensa, i esperant amb tranquil.litat les opcions, que tenia clar que apareixerien, per a poder sentenciar el partit a la contra. El tècnic mariner va buscar alguna presència diferent al mig del camp amb Toti, però les coses no van millorar pas, i així en el tram final d'encontre l'horitzó de l'empat a 1 es veia molt llunyà malgrat que el Terrassa no acabava tampoc de tancar la victòria. Álex Fernández (70') -intencionat colpeig de córner- va protagonitzar l'únic xut més o menys ressenyable arran dels dos esmentats anteriorment. Mario (78'), de falta, va ser l'únic groc en buscar porta després del descans -sense perill-, i d'ençà a la conclusió, i malgrat que el Castelldefels a les acaballes va buscar pilotes penjades a la desesperada buscant alguna solució des del joc aeri, la realitat és que l'únic equip que va ser a prop del gol va ser el visitant, especialment en un parell d'accions de Velillas (87' i 90'), amb els nostres 'bolcats', que el gran mitjapunta barceloní no va saber resoldre amb la seva lluïdesa habitual.

Al final, doncs, 0-1. Amb aquests 3 punts el Terrassa manté el pols en la seva lluita pels llocs de promoció d’ascens, mentre que el quadre de Miki Carrillo cau als de descens per primer cop en tota la temporada, tot i que evidentment encara queda molt i l'equip lluitarà aferrissadament per seguir sent de Tercera una campanya més. SOM-HI UE CASTELLDEFELS

FITXA TÈCNICA
Els Canyars, 200 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito (Carlos García, 80’), Javi Calvo, Marc Martínez, Alegre, Jorge Sánchez (Toti, 64’), Mario, Isaac Maldonado, Jordi Cano, Adri Alonso (Jaume, 46’) i Bauli

TERRASSA FC: Ortega; Cristian (David López, 13’), Joel, Amantini, Xapi Arnau, Álex Fernández, Marc De Val, Guti (Bermu, 78’), Velillas, Raúl Torres i Joan Grasa (Borges, 87’)

Àrbitre: Guijarro Álvarez; TG a Jorge Sánchez, Javi Calvo, Marc Martínez, Mario pel Castelldefels; i Marc De Val i David López per al Terrassa

Gol: 0-1: RAÚL TORRES (p) (52’)

MINUT 91

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Ells han estat superiors. Són millors que nosaltres, perquè evidentment el Terrassa té millors jugadors que el Castelldefels, però també és veritat que nosaltres no hem estat al nostre nivell habitual a casa i hem estat malament, sense paliatius. No hem estat a l'alçada. Hem defensat malament, hem atacat malament, amb poc perill, i tot i que s'hi ha posat esforç no hi ha hagut massa més. Sabem des del segon 1 de la temporada que el nostre únic objectiu és salvar la categoria i que per fer-ho haurem de patir molt, perquè no tenim un potencial econòmic massa elevat, i quan tens una plantilla curta i apareixen les baixes es veuen molt les mancances. A  la primera part ells han sortit bé i han dominat però no han creat massa perill, ja que tot i algunes errades nosaltres ens hem defensat de manera bastant ordenada. A la segona part hem intentat reforçar el mig del camp, perquè ho necessitàvem, però el penal ha arribat aviat i a partir d'aquí s'ha acabat el partit. Em preocupa la situació a la classificació i sobretot la imatge d'avui. Està clar que la baixa d'Óscar la notem, però aquest és precisament el problema, que no podem acusar tant que ens falti aquest jugador o aquell altre. Necessitem incorporar jugadors, dins les nostres possibilitats, amb l'objectiu de reforçar totes les línies i sent conscients del que som i del que tenim. Som un dels pressupostos més baixos i està clar que només lluitant al màxim fins al darrer segon de cada partit podrem tirar la permanència endavant. Volíem sorprendre a l'espai però avui no ens ha sortit res".

AGUSTÍN VACAS: Entrenador Terrassa FC. "La victòria és justa i merescuda. No obstant, penso que hauríem d'haver tancat el partit molt abans, perquè abans i després del 0-1 hem tingut bastantes opcions clares com per marcar més gols, però no hem estats massa encertats en la definició. El Castelldefels no ens ha arribat massa a porteria, potser en algun tram del primer temps, i per això la sensació no ha estat de gran patiment, però en això del futbol mai se sap, perquè de vegades quan sembles tenir-ho més controlat tot un rebot, un mal refús o qualsevol circumstància fa que se't compliquin les coses i a partir d'aquí, amb marcadors tan curts, pots patir. Hem sortit bé però després potser hem tingut massa pèrdues al mig del camp i en el tram central del primer temps hem estat un pèl pitjor, raó per la qual ells ens han creat cert perill. El més normal però és que si ha més fases de domini teu que del rival tinguis més possibilitats de treure els punts. I això és el que ha passat avui. El gol ha arribat en un molt bon moment, principi de la segona meitat, sobretot perquè li generes inquietud i nervis al rival. Amb aquest triomf ens hem tret un gran pes de sobre. Feia molt de temps que no guanyàvem fora i la idea era trencar la dinàmica. I ho hem fet. Després de tant de temps no es pot negar que ens afectava psicològicament una mica no guanyar a domicili, però l'única manera de trencar aquestes situacions és guanyant, i avui n'hem estat capaços. La lluita pels llocs de promoció s'apreta i encara queden molts enfrontaments pel davant. Quan més equips estiguem en aquesta lluita, millor".