Primer temps obert i vertical. El Castelldefels s'avança al marcador, respon per la via ràpida l'Olot

Amb expectació s'esperava sens dubte la visita, més de 3 anys després, de la UE Olot, que després de tres cursos a la categoria de bronze del futbol espanyol es veia abocat al final de la 15-16 al retorn a Tercera, tot coincidint amb l'ascens mariner des de la Primera Catalana, el que ha propiciat la reedició aquest migdia d'un duel que ja s'havia produÏt en les campanyes 11-12 i 12-13. I cal dir, que tot i que en aquesta ocasió l'Olot ha puntuat Els Canyars continua sent plaça sense victòries olotines, ja que en cap dels tres enfrontaments al Carrer Església els de la capital de La Garrotxa han tornat cap a casa amb els 3 punts al sarró.

Un altre retorn al nostre estadi era el d'en Ramon Maria Calderé, el 'noi de Vila-Rodona', qui encara és recordat amb estima als Canyars després de l'històric i ja llunyà primer ascens a Tercera de la 2001-02 que ell va capitanejar des de la banqueta. Amb un matx ple d'alicients, i més espectadors dels habituals, Miki Carrillo ha presentat dues novetats a l'onze inicial respecte al que set dies abans s'havia imposat al Cerdanyola, caient-ne Carlos García i Bauli en detriment de Javi Calvo i Marc Martínez, raó per la qual Mario ha retornat al mig del camp, en la que és la seva posició més habitual en les darreres temporades. 

Pràcticament des del primer minut el guió del partit ha quedat perfectament establert. L'Olot, amb línia de tres al darrera i els 'carrils' llargs, ha sortit decidit a fer-se amb el comandament de la pilota vers un Castelldefels que tenia molt clara la idea de partida: forta pressió en zona ampla, concentració defensiva i ràpides sortides al contraatac. I cal dir que en el tram inicial els de Miki Carrillo s'han sentit especialment còmodes ja que els rojos, tot i la bona feina de Blázquez pel carril dret i el perill de la parella Sergio Álvarez-Marc Mas, no acabaven de trobar les vies desitjades per a superar la nostra defensa, i per contra patien defensivament cada cop que la UEC es desplegava en atac, amb incessant participació de les bandes. Jordi Cano (3') ha estat el primer en provar fortuna amb un sorprenent colpeig des de la part esquerra, insistint per aquella ala Óscar García (10'), amb una centrada que Adri Alonso, de cap, ha estavellat en la defensa. El córner conseqüent l'ha rematat un pèl alt Marc Martínez. El partit era maco i les arribades als tres quarts rivals constants, raó per la qual feia la sensació que qualsevol dels dos equips estava en plena disposició de fer 'pupa' l'altre, i així, i després d'una nova aparició per banda dreta de Blázquez, que ni Sergio Álvarez primer ni Héctor SImón posteriorment han pogut enviar cap dintre (18'), el porter Xavi Ginard (19') ha salvat els mobles pels de Calderé en una excel.lent jugada teixida entre Isaac Maldonado i Adri Alonso, closa amb xut de l'ex del Vilanova. Ha evitat amb una gran mà l'1-0. 

A partir d'aquestes dues opcions, força clares, i com es diu en argot ciclista, 's'han trencat definitivament les hostilitats', visquent-se uns minuts d'enorme qualitat futbolística on les gotes de talent de molts dels jugadors de classe que campaven sobre la gespa han aparegut, i de quina manera, destacant la feina de jugadors com Mario o Isaac Maldonado en clau groga o de l'omnipresent Blázquez i de Roger Vidal, per esmentar-ne dos, en clau olotina. Com diu el tòpic, vist el que estàvem veient, només 'faltava el gol', i aquest, superada la mitja hora, no ha trigat en arribar. Després d'un colpeig alt de Marc Mas, en l'intent de remat d'una pilota 'despenjada' per Sergio Álvarez, ha arribat l'1-0 (30'). A la sortida d'un córner, part dreta d'atac, la primera pentinada de Marc Martínez ha estat enviada al fons de la xarxa per Jorge Sánchez, qui astut, ha obert el marcador i ha signat el seu primer gol de la temporada ni més ni menys que amb 43 anys i 11 mesos. Impressionant. Malauradament pels nostres interessos l'alegria ha durat poc, ja que tres minuts més tard l'Olot trobava l'empat quan una incursió de Micaló des de part dreta, entrant fins a la cuina des del darrera ha acabat en centrada-xut i gol de Sergio Álvarez a boca de canó. L'altíssim davanter olotí ha estat un maldecap constant per la defensa groga. D'ençà al descans Jordi Cano (41') i Roger Vidal (43') han assajat els millors intents a banda i banda, però l'1-1 ha restat inalterable. 

Adri Alonso reestableix l'avantatge groc al 47', Marc Mas iguala al 54' i es viu un tram final d'encontre vibrant i amb emoció fins al darrer segon

Després d'uns primers 45' tan bons com els que havíem vist hom podia esperar que a la represa baixés una mica el ritme, però lluny d'això grocs i rojos ens han deparat un segon acte espectacular i que ha tingut absolutament de tot. Les coses no podien començar millor per al Castelldefels ja que corria el 47' quan una bona aparició d'Óscar García per la part dreta de l'àrea ha clos amb una potent però precisa centrada al primer pal que Adri Alonso, amb un gran cop de cap, ha enviat al fons de la xarxa després d'una intel.ligent desmarcada al primer pal. 

Evidentment, i després d'haver recuperat l'avantatge contra un equip d'aquest nivell, la idea en clau groga no podia ser altra que mantenir-lo el major nombre de minuts, però evidentment Calderé pensava tot el contrari i ràpidament ha mogut peça, reestructurant tàcticament l'equip amb l'aparició sobre la gespa de Kike Sánchez i Dembo en detriment de Lluc Banús i Abel Solé, jugador que per cert avui s'ha convertit en el futbolista amb més partits oficials amb la samarreta de l'Olot. I encara que hagi estat de manera 'casual', l'entrada d'aquestes dues permutes ha tingut un efecte inmediat en el resultat, ja que als 10 segons de trepitjar la gespa l'Olot ha executat un servei de banda, part dreta, proper a l'àrea que després de ser pentinat en primera instància per Sergio Álvarez ha estat enviat culminat en gol, al segon pal, pel pitxitxi Marc Mas. Tornava l'empat.

Amb el 2-2 al marcador ens aguardava un darrer terç realment emocionant, i cal dir que les expectatives dipositades no han estat decebudes. Ans al contrari. Superada l'hora, lluny de variar, la tònica del duel ha seguit més o menys igual, amb un Olot que potser ha recuperat aleshores la seva versió més dominant sense que això hagi impedit que el Castelldefels deixés de sovintejar l'àrea roja, tot i que s'ha de remarcar que en aquells minuts, i després d'un parell d'intents de Javi Calvo a la sortida d'un córner (64') i Jordi Cano (68'), la figura de Manu Martín ha començat a créixer, apareixent amb brillantor al 69' amb gran vol que ha evitat que una sorprenent rematada de cap de Sergio Álvarez acabés al fons de la xarxa. Els mateixos protagonistes s'han tornat a trobar al 72', en aquest cas en una centrada-xut que el porter vallesà ha resolt. Qualsevol cosa podia ocórrer en aquells minuts, i així al 77' ha arribat la principal polèmica que ens ha deixat el partit. Una ràpida i ben trenada acció col.lectiva ha acabat en passada interior cap a Marc Mas, qui trencant el fora de joc s'ha plantat davant Manu i amb poc angle ha assajat un xut que Dembo, en boca de gol, ha rematxat quan segurament entrava. La defensa groga ha reclamat fora de joc, i tot i que l'assistent que cobria l'atac ha donat el gol per vàlid, Albelda Bárcena ha rectificat aquesta decisió, anul.lant el 2-3 olotí.

Tot plegat ha derivat en una recta final apassionant, amb un Castelldefels que resistia amb enteresa l'embranzida visitant, i que ha tingut el seu 'clímax', el seu 'minut d'or', al 85', ja que el tercer gol ha rondat en totes dues porteries. Un servei de cantonada a favor dels visitants rematat de cap per Roger Vidal ha fet lluir novament Manu amb una gran mà baixa, i així, el refús llarg del porter ha generat un fulgurant contraatac conduït per Marc Martínez, incorporat a l'atac, i culminat, prèvia passada de la mort, per Jordi Cano, qui quan tothom estava cantant gairebé el gol ha enviat la pilota llepant el pal esquerre de la porteria visitant. Una autèntica llàstima. Als darrers 5' més afegit la emoció ha estat màxima, però tret d'un nou colpeig de Sergio Álvarez (93'), novament desviat pel porter groc, cap dels dos equips ha generat veritable perill.

En resum, partidàs als Canyars i excel.lent actuació d'un Castelldefels que avui ha tractat de tu a tu a un dels millors equips d'aquesta lliga contra el que ha desplegat, sens dubte, el futbol més brillant de la temporada, ratificant la línia clarament ascendent quant a joc es refereix de les darreres setmanes. Ja encadenem tres jornades consecutives sense perdre i diumenge intentarem tancar la primera volta amb bon regust de boca a la 'Bombonera', és a dir, al sempre complicat Municipal de Nou Barris contra el CF Montañesa. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!. Demà, declaracions dels tècnics. 

Imatge: Josep Losada (El Punt Avui/L'Esportiu)

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Javi Calvo, Marc Martínez, Alegre, Jorge Sánchez, Óscar García, Mario (Toti, 80’), Isaac Maldonado (Carlos García, 87’), Jordi Cano i Adri Alonso (Bauli, 67’)

UE OLOT: Xavi Ginard; José, Lluc Banús (Dembo, 54’), Bigas, Blázquez (Alfredo, 70’), Micaló, Abel Solé (Kike Sánchez, 54’), Roger Vidal, Héctor Simón, Marc Mas i Sergio Álvarez

Àrbitre: Albelda Bárcena; Amonesta a Óscar García, Mario, Alegre, Javi Calvo, Miki Carrillo (entrenador) i Walter Reschke (delegat) pel Castelldefels; i José, Abel Solé i Roger Vidal per l’Olot

Gols: 1-0: JORGE SÁNCHEZ (35’); 1-1: SERGIO ÁLVAREZ (38’); 2-1: ADRI ALONSO (47’); 2-2: MARC MAS (54’)

MINUT 91

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. “Hem fet un gran partit contra un gran equip. Hem dut a terme un esforç enorme, hem tingut ocasions, hem defensat bé, hem sortit ràpid a la ‘contra’ i l’equip ha tornat a fer un partit molt competent i intens contra un equipàs. L’únic ‘però’ és que els avantatges ens han durat poc, cosa que fins a cert punt és normal contra un rival d’aquest nivell, però sí que és veritat que et sap greu encaixar gols com els que hem encaixat avui, especialment del segon, en una acció en què ens hem despistat una mica. És realment difícil contrarestar a un equip amb tant de potencial ofensiu com l'Olot, i per això havíem de fer molt bona feina per poder aconseguir-ho i guanyar, i la realitat és que ens n’hem quedat a prop. Ens ha tocat patir a la recta final, però ho hem sabut fer i avui cal estar molt orgullosos del que ha fet el Castelldefels i de la sensació que ha ofert l'equip, que ha fet un partit ‘de 20 sobre 10'. Està clar que passem pel nostre millor moment de joc i resultats de la temporada, però no hem fet res i això és molt llarg. Hem d'intentar acabar l'any de la millor manera, abans de l'aturada, jugant contra la Montañesa, un molt bon equip i que ja sabem que és complicadíssim de superar com a local, amb una afició que sempre hi és. Estic segur que donarem la cara i competirem bé"

RAMON MARIA CALDERÉ: Enrenador UE Olot. "Ha estat un frec a frec maco entre dos equips que han buscat la victòria des de l’inici i en què ens enfrontat a un Castelldefels que viu un bon moment de forma i que avui ha fet un gran partit. Després d'arribar al descans amb empat a 1 el fet d'encaixar gol només començar el segon temps ens ha obligat a fer un nou esforç 'extra', però afortunadament hem empatat ràpid. És veritat que no signàvem l’empat, i que hem tingut la victoria amb el gol anul.lat a Dembo, però tal i com ha anat el partit l’empat és bastant just, ja que ells al final també han tingut ocasions per guanyar. En l'acció del gol l'àrbitre, després de preguntar-li, i que l'assistent el donés per bó, m'ha dit que ell ha pres la decisió de corregir la decisió inicial i que el seu criteri era el que valia. Ho haurem de veure bé perquè és una jugada dubtosa, perquè fins i tot és possible que la pilota d'en Marc anés cap dintre i no calgués així que en Dembo la toqués. Hem tornat a ser durs mentalment i hem reaccionat bé als seus gols, tot i que també és veritat que en determinades fases ens ha costat sortir vencedors dels ‘duels individuals’ i això ha fet que anéssim canviant i provant coses, conscients de la dificultat d’un rival que ens exigia. Anem per bon camí i tot i que recuperar el liderat és una anècdota, sí que ens agradaria obtenir aquest títol honorífic de campió d'hivern guanyant el proper cap de setmana. M'ha agradat tornar a Castelldefels, on hi vaig entrenar fa molts anys i on he pogut saludar i xerrar amb gent i amics de tota la vida"