Notable primera meitat sense premi. L'arbitratge s'erigeix en protagonista en contra del Castelldefels

La UE Castelldefels va encetar ahir a la tarda l'any natural 2024 visitant Peralada per onzè cop en partit de Tercera Divisió. Després de tres visites consecutives puntuant-hi, ahir vam tornar al camí de les derrotes davant un rival que va ser més efectiu. Miki Carrillo va presentar quatre novetats a l'onze inicial respecte al que va formar en el darrer encontre del 2023 davant la Montañesa, caient-ne a banda d'Alan i Favio Osorio, que ja no vesteixen la samarreta groga, Juanito i Mario Gerbolés. Van ocupar els seus llocs Dani Sánchez, Uri Escabrós, Blasco i Fran Orellana.

El conjunt groc va variar l'esquema que sol ser l'habitual, formant ahir amb tres centrals i dos carrilers, i cal dir que als primers minuts aquesta modificiació va deixar-se sentir en positiu, ja que el Castelldefels va sortir amb empenta i mostrant-se incisiu i vertical, fins al punt que al 3' vam ser ben a punt d'inaugurar el marcador. En un córner derivat d'una ràpida contra entre Fran Orellana i Kilian, el servei de cantonada el va rematar de cap al segon pal Marimon, però la rematada del central groc, potent i elevant-se per sobre de tothom, es va estavellar a la base de la fusta quan pràcticament cantàvem el gol. El Peralada, conjunt amb jugadors amb bon peu a l'hora de tenir paciència i teixir joc en posicions interiors, va respondre amb una bona opció en les botes de Marc Padilla, sens dubte el millor jugador del partit, qui va fer lluir Antonell (7') amb un xut ajustat des de la frontal. En el córner que en va seguir arribaria l'1-0. El servei des de l'esquerra, execucat buscant el segon pal, va ser refusat per Manu Gonzáez, pressumptament amb les mans, acció que els locals van protestar de manera immediata. Cartiel Arasa, que ja aleshores va encetar el seu particular 'recital', en principi no va assenyalar res, però després de pensar-ho, i de consultar amb l'assistent va acabar xiulant penal. Manu González addhuïa que havia estat empès de manera prèvia a tocar-la amb les mans, però sigui com sigui el penal va ser una realitat i Marc Padilla el va executar, sent a punt d'aturar-lo Antonell. La pilota, però, molt ajustada, va acabar al fons de la xarxa (9'). 

Aquest gol en fred, i mai millor dit, va deixar uns minuts 'tocat' el nostre equip, amb un Peralada que va generar diverses arribades de perill, la més destacable una llarga acció culminada amb una gardela llunyana de Marc Gelmà atrapada en dos temps per Antonell (15'), però a poc a poc el Castelldefels va anar refent-se, i després d'una clara opció de Fran Orellana (17'), qui no va poder aprofitar una errada del porter Jona Morilla en sortida de pilota des del darrera -intent de vaselina que es va perdre per sobre del travesser-, va generar l'acció que podria haver canviat (i ho hauria d'haver fet) el decurs del partit. Corria el 21' quan una passada a l'espai d'Acedo va ser ben llegida per Kilian. Aquest va superar en velocitat la defensa local, arribant just abans que Jona en la seva desesperada sortida, enduent-se la bimba. El punta groc va ser clarament travat pel porter local quan ja tenia la porteria buida per a empatar. Òbviament tothom donava per fet que el col.legiat assenyalaria falta i segurament expulsió del porter altemporanès, però davant la incredulitat general i l'estupor castelldefelenc, el col.legiat vallesà no va decretar ni falta. Increïble. Decisió GRAVÍSSIMA i inacceptable a aquests nivells. Equivocar-se és una cosa i cometre errades d'aquesta dimensió, en accions catedralícies, és una altra completament diferent, més que res perquè aquesta determinació sí que pot canviar el desenvolupament d'un partit. I ahir en vam ser víctimes. La dita castellana resa que 'a perro flaco son todo pulgas'. Ahir en vam tenir una nova mostra.  Aquesta jugada, amb tot el que va significar, va ser el 'tret de sortida' d'una recta final de primer temps un pèl 'esbojarrada', d'anades i tornades i en què tots dos equips van disposar d'ocasions clares per a trobar xarxa, amb un col.legiat i una dupla d'assistents que no n'encertaven ni una, segurament conscients de la gravetat de l'errada que havien comès minuts abans. 

Acedo de falta (26') va provar de sorprendre Jona sense aconseguir-ho, pocs minuts abans d'una interessant opció en les botes de Dani Sánchez (29'), qui després d'una gran aparició de Blasco des del carril esquerre, bona passada enrera inclosa, va enviar el seu xut als núvols en bona posició. El Peralada també va tenir les seves, en les botes de Marc Padilla (28'), qui després endur-se la bimba ajudant-se amb el braç, en transició, va dibuixar una vaselina que va fregar el pal, i Marc Gelmà (36'), rematant de volea, afortunadament massa alta, una bona acció personal de Santi Varese des de la dreta. Tanmateix, en els minuts previs al descans, l'equip que va ser veritablement a prop del gol va tornar a ser el Castelldefels. Una ràpida maniobra prèvia recuperació de Fran Orellana (42'), notable partit el seu, part dreta, va acabar amb potent xut creuat, gran mà de Jona, refús curt, i rematada amb poc angle de Kilian que entre el pal i un defensor van evitar que es convertís en l'1-1 de manera gairebé inversemblant, ja que la pilota va quedar mig morta a prop de porteria. Increïble. Al descans, injusta i polèmica derrota.

L'equip ho intenta però l'empat no arriba i en plena recta final el Peralada sentencia

Després d'un bon primer temps, en què sens dubte el Castelldefels havia fet mèrits per a obtenir millor premi, la idea havia de ser la de seguir en la mateixa línia. I cal dir que les coses van començar força bé. Als primers 5-10' de la represa l'equip va sortir amb determinació i generant diverses arribades esperançadores, entre les que destaquem un xut de Dani Sánchez (47'), que va acabar en córner, i un potent colpeig llunyà de Marimon (49'), en incursió atacant, atrapat en dos temps, amb més problemes dels previstos, pel porter local Jona.

Aquesta interessant sortida, malauradament, va tenir un efecte força efervescent. Cap als volts de l'hora d'encontre, i sota un fred gelador, agreujat pel conegut vent de terres empordaneses, el Peralada va començar a gestionar el joc com pertoca quan duus avantatge al marcador, a còpia de substitucions per anar refrescant l'equip i sobretot, com es diea abans, guanyant segons al crono. I així el partit va entrar en la típica dinàmica en què no passa pràcticament res, guió que en aquest cas anava en detriment dels interessos castelldefelencs. No es pot dir que els nostres no ho intentéssin, ja que durant molts minuts van tenir la pilota i van generar futbol fins altres quarts rivals, però un cop allà, en les rodales de l'àrea dels d'Álex Marsal, se'ns fonien els 'ploms'. El Peralada, equip expert, es va defensar amb ordre, i tant va ser així que d'ençà del xut de Marimon fins a les acaballes només Manu González (64') va buscar porta, amb un xut creuat amb l'esquerra que no va sortir massa lluny del pal esquerre de Jona.

Miki Carrillo ho va provar tot, introduint en les dues finestres de canvis el gruix de l'artilleria ofensiva que tenia a la banqueta -Cano, el debutant Marc Velasco, Pablo Franco  i fins i tot Kike Ramírez, qui reapareixia en partit de lliga després de 20 mesos d'inactivitat per culpa de les lesions -no actuava des del 23 d'abril del 2022-, ja que un cop recuperat de la lesió del genoll de la 22-23 va patir una dolència muscular en la pretemporada d'enguany. Just després dels canvis d'en Kike i d'en Pablo arribaria el segon gol local. Una fulgurant transició el.laborada per Marc Padilla, iniciada amb una ràpida i talentosa maniobra tècnica, va acabar en passada cap a Jandro, qui sol davant Antonell va enviar la bimba al pal. Tanmateix, el refús de la fusta li va caure novament al 10 local, qui amb poc angle va superar el porter UEC amb el segon i defintiu (79'). En l'únic xut entre pals xampanyer de la represa va arribar la 'sentència'. 

Del 2-0 a la conclusió, poc a explicar més enllà d'alguns intents llunyans en clau groga -el més destacat en les botes de Pablo Franco, al 90', atrapat sense massa problemes per Jona-. En resum, nova derrota d'un Castelldefels que segueix sense poder trencar la dinàmica negativa en què és immers. Veient el got mig ple, cal dir que si més no ahir les sensacions futbolístiques van ser força millors que en els tres partits immediatament anteriors i que a banda del propi exercici, en la derrota de Peralada també hi va tenir un pes indiscutible (si més no en el desenvolupament de l'encontre) una decisió arbitral difícil d'entendre. Toca aixecar-se i pensar ja en estrenar el 2024 guanyant a casa contra la Pobla de Mafumet. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Mpal de Peralada

CF PERALADA: Jona; Santi Varese (Pere Espuña, 53'), Gallardo, Romero, Ferri, Pol Gómez, Jandro, Marc Gelmà (Júnior, 84'), Dani Gómez (Micaló, 70'), Llorenç Busquets (Pol Cuatrecasas, 53') i Marc Padilla (Gerard Caixàs, 84')

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Dani Sánchez, Uri Escabrós (Carlos, 64'), Marimon, Álex Alba, Blasco, Rubén (Marc Velasco, 64'), Manu González (Kike Ramírez, 78'), Acedo (Cano, 64'), Fran Orellana (Pablo Franco, 78') i Kilian

Àrbitre: CARTIEL ARASA; TG: Romero, Marc Gelmà // Manu González, Juanito (banqueta Castelldefels), Carlos, Marimon i Miki Carrillo (entrenador Castelldefels)

Gols: 1-0: MARC PADILLA (p) (9'); 2-0: JANDRO (79')