Primer temps de predomini groc. Poques ocasions i 0-0 al descans

El primer partit oficial entre Castelldefels i Tona va cloure amb triomf tonenc, demostrant una jornada més els ahir visitants que tenen una fe inquebrantable en les seves possibilitats, ja que per segon desplaçament consecutiu van ser capaços de guanyar en l'afegit.

Miki Carrillo va presentar dues novetats a l'onze inicial en relació al que havia format set dies abans contra el Sant Andreu, caient-ne Dani Sánchez i Soriano en detriment de Juanito i Álex Alba. Els grocs no van sortir malament, i en línies generals podem dir que al primer temps, sense una brillantor excessiva però mantenint el control del joc, el Castelldefels va ser-ne el dominador. Al davant, un Tona tranquil, poc precís amb pilota però ordenat i esperant el seu moment. Treballant el partit a foc lent, vaja, sota el lideratge d'un veterà incombustible com Maik Molist. La major iniciativa castelldefelenca va fer que el joc es desenvolupés fonamentalment en camp visitant, tot i que les moltes arribades amftriones als tres quarts ofensius acabaven sempre o pràcticament sempre en no-res, ja que malauradament l'equip no va mostrar gaire 'finor' en la darrera acció, fos de passada o de xut.

De fet, i tot i que la primera opció ressenyable va arribar al 10', en una centrada d'Eslava que Fran Orellana va rematar de cap lleugerament per sobre del travesser, va ser entre el 25' i el 35' quan vam veure el millor Castelldefels del primer període, també el més profund, porció temporal en què fins i tot van arribar a posar a provar el porter visitant Blanquera. Va ser en un xut de falta (29') d'Eslava, que buscava l'angle superior dret, i al que el porter va respondre enviant la pilota a córner posant amb sobrietat una mà forta. El servei de cantonada derivat va acabar en rematada d'Alan, també en posició propícia, però sense l'encert necessari per a fer mal.

Als minuts previs a la pausa es va mantenir la tònica anterior, és a dir, control amfitrió i poca presència ofensiva visitant, tot i que cal dir que l'última acció ofensiva destacable del primer temps la va protagonitzar el Tona, quan una incursió d'Ale Gaitán per la dreta, aprofitant una primera errada castelldefelenca en un intent de refús, va acabar en profunda centrada al segon pal que Juanito 'in extremis' va desviar a córner quan Miki Poveda ja era amb la 'canya a punt' (42'). Al descans, resultat 'ulleres'.

El Castelldefels s'avança al marcador. El Tona va a més amb el decurs dels minuts, empata al 76' i capgira el marcador al 93'.

Superada la pausa la represa va començar amb ensurt, ja que al primer minut, i en una estranya acció, el Tona va ser a punt de marcar el 0-1 quan una rematada molt bombada, aparentment poc perillosa, no va ser atrapada per Antonell, deixant una pilota solta que Marc Roquet va ser a prop d'aprofitar, tot i que afortunadament pels nostres interessos no va encertar amb la bimba. Aquella inesperada ocasió va donar pas a uns minuts un pèl 'esbojarrats', de joc trencat i sense un dominador clar, però dels que va ser el Castelldefels l'equip que en va sortir beneficiat. Per què? Doncs perquè al 55' arribaria l'1-0.

Una recuperació de Manu González -el millor jugador del Castelldefels, amb diferència, en el partit d'ahir-, va generar una magnífica transició conduïda amb velocitat i qualitat per Padilla. L'hospitalenc després de fixar la defensa va realitzar una precisa i intel.ligent obertura a la dreta cap a Eslava i aquest, plantant-se sol davant Blanquera, la va clavar al fons de la xarxa amb un xut ras i sec, imparable per al porter visitant. Contra de manual i 1-0. El panorama semblava aclarir-se. 

Just després del gol, Ricard Farrés, tècnic visitant, va moure fitxa, introduint a la gespa Enric Vallès i Ferri, dos jugadors de contrastada qualitat, i aquest moviment va començar a deixar-se sentir als volts de l'equador de la represa. Donant un pas endavant, i a còpia d'empenta i molta 'possessió', a partir del 70' aproximadament el Tona es va fer amb el control del joc, amb un Castelldefels cada cop més endarrerit i que començava a patir sense pilota. Els de Miki Carrillo no van ser capaços de donar continuïtat a les seves accions ofensives i, en el que era més preocupant segurament, van començar a mostrar signes d'inseguretat al darrera en forma de dubtes, indecisions, refusos tous i en definitiva poca contundència, quelcom gens habitual en aquest equip.

Toni Rossell (70') va ser el primer en avisar, tot aprofitant una concatenació de mals intents de refús que van deixar una pilota solta fora de l'àrea que el 10 osonenc va engaltar, sortint el xut a prop del pal esquerre d'Antonell. i així, i després de diversos córners i arrribades, amb creixent participació d'Enric Vallès i Ferri, però també de Pau Juvanteny o Marc Roquet, al 76' va arribar l'empat. Una aparició del lateral dret José Alberto des de la dreta va acabar en centrada per baix que es va passejar per l'àrea sense que cap defensor groc, contra pronòstic, encertés a rebutjar-la amb contundència. Així la pilota va caure a peus de Ferri, qui amb un molt bon xut de rosca, buscant el pal llarg, part esquerra de l'àrea, va fer impossible l'estirada d'Antonell. 1-1.

El gol, com és lògic, va fer mal en un Castelldefels que després de 21' d'avantatge tornava a les 'taules', i tot i que Fran Orellana (79') va disposar d'una bona opció en un xut massa creuat amb l'esquerra, a passada d'Eslava, en la recta final el Tona, amb la confiança pròpia de l'empat al sarró va seguir intentant-ho. Així les coses, i de manera força inesperada per com es va produir tot, la determinació forastera va tenir premi. En ple afegit (92'), una passada llarga buscant la punta d'atac dels ahir grisos acaba en sortida de l'àrea d'Antonell. Aquest, però, calcula malament la força del bot i com diu l'argot, 's'empassa' la bimba, caient aquesta a peus de Ferri, qui esperant amb fe l'errada del porter la va aprofitar, sent derribat per l'ex del Sants, qui va ser expulsat. Per acabar-ho d'adobar la falta va quedar col.locada a la mtija lluna, lleugerament orientada cap a la dreta, perfecta per a un esquerrà, i així Enric Vallès, emulant el que ell mateix havia fet pocs mesos abans amb l'Olot contra el Tenerife B, ratificant l'ascens garrotxí a Segona RFEF, va clavar el llençament de falta al fons de la xarxa, ja amb David Moreno sota pals, un Moreno que havia reemplaçat Manu González i que debutava en la 22-23. Amargant estrena.

Sense temps per a massa més el matx va cloure amb un fatídic desenllaç per a la UEC. Dura derrota en un partit en què els nostres van anar de més a menys i que es van veure superats per un rival que va tenir convenciment fins al final, argument que ahir va ser sinònim de victòria. En clau UEC toca aixecar-se després de la segona derrota consecutiva i pensar ja en el proper rival, un potentíssim contrincant com és el CE L'Hospitalet. #SomHiGrocs 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 200 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Juanito, Alan, Álex Alba, Blasco, Rubén, Manu González (David Moreno, 92'), Eslava, Salamanca (Álex Segura, 70'), Fran Orellana (Mario Gerbolés, 86') i Padilla (Kevin Díaz, 86')

UE TONA: Blanquera; José Alberto, Dan Coll, Ferran Generó, Sebas Giménez, Maik Molist, Nil Salarich (Toni Rossell, 70'), Pau Juvanteny, Ale Gaitán (Ferri, 56'), Miki Poveda (Enric Vallès, 56') i Marc Roquet (Enric Casanovas, 80')

Àrbitrre: GONZALES MORENO; TG: Alan, Álex Alba, José Valero (delegat Castelldefels) // Pau Jiuvanteny, Miki Poveda, Marc Francolí (banqueta Tona), Eduard Fortet (banqueta Tona); Expulsat ANTONELL (92')

Gols: 1-0: ESLAVA (55'); 1-1: FERRI (76'); 1-2: ENRIC VALLÈS (93')